Galeria Encant. 20 anys

Aquest mes d’octubre se celebren els vint anys de la inauguració de la galeria Encant, una de les galeries amb més personalitat de l’illa, que al llarg d’aquests anys ha dut a terme una feina silenciosa, constant i rigorosa. Nascuda originàriament com a galeria i botiga d’antiguitats, l’any 2007 Elvira González, la seva directora, es decidí a emprendre el camí de galerista en sentit estricte, sense combinar l’activitat amb la venda de materials de belles arts o emmarcament, com la resta de les galeries menorquines avui. La tasca de totes elles en la promoció d’artistes menorquins té un paper fonamental en el sistema de l’art a Menorca, perquè, juntament amb els espais municipals, són les úniques plataformes de què disposen per divulgar la seva producció, a excepció dels tallers oberts com Babar, Rafel Vidal, Pedrín i altres.

Per la Galeria Encant han passat artistes com Marcel Villier, Nuria Román, Klaus Netzle o Mitico Shiraiva. A partir de l’any 2007 establí com a estratègia treballar amb un nombre reduït d’artistes per dedicar-se a la seva promoció organitzant exposicions biennals de cadascun d’ells i col·lectives. Actualment representa José Ángel Sintes, Piers Jackson, Rita Moreno, Ramon Suau, Kaoru Kakimoto, Takeshi Motomiya i, fins a la seva mort, Nuria Teruel.

La personalitat a la qual fèiem referència al principi rau en la seva vocació internacionalista i en la relació que estableix amb els artistes, una relació fonamentada en el compromís, la mútua confiança, el rigor i la simbiosi artista-obra. Aquest darrer aspecte té una especial significació, perquè no sempre l’obra és el mirall de l’artista. De vegades les motivacions en la creació no són autèntiques, no hi ha una correlació entre el missatge i la seva execució, o es produeix una dissociació entre la personalitat del creador i la seva obra. Elvira González decidí en el seu moment envoltar-se d’un petit nombre d’artistes que viuen exclusivament de la pintura i han fet per tant de l’art la seva professió, assumint totes les conseqüències.

Per celebrar aquest vintè aniversari, la Galeria Encant ha convidat Takeshi Motomiya (Tòquio, 1959) a fer una exposició individual que podran veure fins al 30 d’octubre sota el títol «Para poder renacer». Takeshi, fill i net d’artistes reconeguts al Japó, arribà a Barcelona l’any 1986 i des de llavors alterna la seva activitat artística amb l’estampació d’obra gràfica. Fundà amb Joan Roma el prestigiós Taller Nou, un dels millors tallers d’estampació d’Espanya. Antoni Tàpies hi creà, des de l’any de la seva fundació fins a la seva mort, l’any 2012, la gran majoria dels seus gravats, com també ho feren Balthus, Perejaume, Miquel Barceló o Barry Flanagan. En la pintura de Takeshi Motomiya el pigment és el gran protagonista. El pigment no aporta tan sols color, també aporta llum, vibració i textura. Aquesta darrera té un gran protagonisme perquè Takeshi la treballa com un escultor, cisellant-la, gratant-la i polint-la, donant-hi una qualitat tàctil. Són obres per ser vistes i acariciades, com li agrada recordar a l’autor. En el seu taller els pots de pigments creen una verdadera simfonia de colors, des de la terra negra fins a la pols de marbre, i no hi trobam tubs de pintura, dissolvent o olis.

Tot i tractar-se de pintura abstracta, en les seves obres la realitat és sempre present, com una aparença, un rastre que ens ve evocat pel títol: Nube de Oort, Rumbo errante, Leviatán, Gólgota 3, El triunfo de la muerte 1, El vellocino de oro, Jasón, Alepo, Medea, Frixos y Hele, o Borro mi nombre. La Bíblia i la Divina Comèdia de Dante es troben entre les principals fonts d’inspiració de l’autor. La seva lectura i les reflexions que se’n deriven prenen la forma d’aparences subreptícies, d’objectes silenciosos sobre els quals meditar. Mite i ritus impregnen cada gra de pigment i ens recorden que, malgrat la materialitat, la banalitat i la pèrdua del sentit màgic de l’existència que vivim, la vida és plena de poesia i misteri.

Leave a Reply