Archive for julio, 2021

Alícia al país de les meravelles

domingo, julio 18th, 2021

Alice Liddell era la mitjana de tres germanes, filles del capellà anglicà Robinson Duckworth. Lewis Carroll (originàriament Charles Lutwidge Dodgson) era col·lega seu al Trinity College d’Oxford, on ensenyava matemàtiques. En una excursió pel riu Tàmesi, Lewis Carroll inventà un conte i Alícia quedà entusiasmada. Li demanà que li escrivís i al Nadal següent li regalà el conte, escrit a mà i amb il·lustracions incloses. Corria l’any 1862 i a l’Anglaterra victoriana les convencions socials i morals no permetien gaire llicències. Malgrat això, l’autor creà una de les obres literàries que més influència han tingut en l’art, l’escultura, el teatre, el cinema i el ballet, Alícia al país de les meravelles. El 1886, un any després de la seva publicació per MacMillan, amb il·lustracions de John Tenniel, tingué lloc la primera escenificació de l’obra i el mateix Carroll es trobava entre l’audiència. Alícia al país de les meravelles aviat esdevingué un gran èxit editorial i es convertí en una obra universal. Com en el Quixot de Cervantes, l’idealisme i el somni ens obren la porta a mons carregats de simbolisme amb una narració àgil, capritxosa i plena d’enginy. Si bé Alícia és una nena victoriana, immersa en una cultura puritana, l’autor trenca amb les convencions i fa una caricatura social utilitzant un llenguatge directe en el qual no hi manquen deformacions i invencions, fins al punt que qüestiona la mateixa funció lingüística del llenguatge alterant les paraules. És per això que Lewis Carroll és considerat un dels precursors del surrealisme i del dadaisme.

Una bereneta de boixos. Il·lustracio de John Tenniel

El Victoria & Albert Museum de Londres inaugurà recentment una exposició dedicada a aquest conte infantil amb el títol «Alice: curioseur and curioseur». Es tracta de l’exposició més gran que mai s’ha fet sobre la seva influència en la cultura occidental. Una influència que, per exemple, s’ha materialitzat en la creació de més de quaranta pel·lícules al seu voltant, la més significativa de les quals és la de Walt Disney, de l’any 1951, en plena postguerra, que malgrat no ser ben rebuda al principi ajudà a construir la imatge que tots tenim d’Alícia.

Com dèiem abans, la seva influència en el surrealisme ha estat decisiva. Dorotea Tanning pintà, el 1943, Eine Kleine Nachtmusik, un oli en el qual en darrer terme veim les portes (l’accés al desconegut) amb què Alícia es troba al conte, una de les quals és la que li permetrà entrar al jardí de les meravelles. En el quadre l’autora fa referència a les dues dimensions que conformen l’oníric, l’alteració de l’espai i el temps. Alícia viu, abans d’accedir al jardí, tot un seguit de canvis en la seva grandària a causa de la ingesta de substàncies diverses per aconseguir la clau d’or que obre el pany d’aquella porta. En el quadre de Salvador Dalí Una loca fiesta de té (1969) el pintor empordanès fa un homenatge a Alícia pintant un rellotge tou que expressa la pèrdua de la dimensió temporal en el conte i reinterpreta el passatge en el qual la Llebre de Març, el Barreter, el Liró i Alícia prenen el te. La conversa gira al voltant d’un rellotge que va endarrerit dos dies perquè el Liró ha engreixat la maquinària amb mantega.

Dorothea Tanning. 1943 Eine Kleine Nachtmusik

El Gat de Cheshire, aquest moix somrient que acompanya Alícia, es convertí en una icona del moviment hippy amb el pòster que dissenyà Joseph McHugh, i tant els Beatles amb la seva cançó I am the Walrus com Jefferson Airplane amb White Rabbit s’inspiraren en l’obra de Carroll. Fins i tot a la portada del disc Sargent Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967) Peter Blake va reproduir la cara de Lewis Carroll.

Peter Blake. 1970. «Alice Through The Looking Glass and What Alice Found There»

Encara avui Alícia al país de les meravelles continua inspirant nombrosos creadors, com l’artista índia Nalini Malani (li vàrem dedicar un article), Yayoi Kusama o la fotògrafa Annie Leibovitz. L’any 2011 The Royal Ballet presentà Alice’s Adventures in Wonderland al Royal Opera House, una extraordinària creació a càrrec de Christopher Wheeldon que s’ha programat diverses vegades i que es va projectar en diferit a l’Ocimax de Maó fa un parell d’anys. El calendari de Pirelli de l’any 2015, fotografiat per Tim Walker, es dedicà a Alícia al país de les meravelles. En aquest cas, però, Alícia era negra, com la resta de personatges.

The Royal Ballet. 2011. «Alice Adventures in wonderland»

L’obra ens presenta tota una sèrie de personatges que representen arquetips, arquetips que s’han llegit en clau psicoanalítica, psicosocial, de l’estructura de classes, des de la perspectiva de gènere, des de la sexualitat, la perversió, la psicosi o la psicodèlia. Aquests personatges apareixen sota la forma d’animals, fent coincidir les seves característiques zoològiques amb distints caràcters que serveixen a Carroll per presentar una caricatura social.

La desmesurada fantasia del conte i la seva fascinació, encara avui, posa de manifest la necessitat de l’ésser humà de cercar a través de la imaginació un sentit, una comprensió o una fugida, especialment en temps com els que vivim. A Menorca, i concretament a Alaior, hi ha un jardí que ens transporta a una realitat propera al món d’Alícia, un espai en el qual ens meravellam davant teteres gegants i moixos com el de Cheshire. És la vinya de Pere Massanet. Un dia en parlarem.

Marina Abramovic a Alaior

domingo, julio 4th, 2021

El dia que s’inaugurà LÔAC també s’obria una exposició, aquesta temporal, de Marina Abramovic (Belgrad, 1946) a la capella de Gràcia d’Alaior. Possiblement aquesta sigui l’única ocasió que vostès tenguin de conèixer l’obra d’una de les més grans artistes del món contemporani, l’anomenada àvia de la performance. El fet que a Menorca aquesta exposició sigui una realitat ja és tot un esdeveniment. Si a més a més hi afegim el fet que s’exposa una de les seves darreres produccions per primera vegada a Espanya, ens trobam davant un fet de gran transcendència en la vida cultural a Menorca. De ben segur que aquesta exposició no els deixarà indiferents.

S’inicià en l’art a la Iugoslàvia de Tito amb l’oposició del seu pare, oficial de l’exèrcit. Aviat començà a explorar camins en els quals el cos era alhora el mitjà i l’objecte de reflexió. La seva obra cerca sacsejar les nostres consciències a partir d’accions en les quals confronta el públic amb l’artista i en què se sotmet a situacions límit, físiques i mentals. «El dolor és una porta» digué en una ocasió. Moltes de les performances que ha duit a terme han tingut una gran repercussió, tant en mitjans generalistes com en la crítica especialitzada. Amb ella l’art contemporani s’ha expandit per nous territoris pels quals transiten nombrosos artistes joves. Tant és així que les performances i les instal·lacions (una manifestació artística que vàrem tractar en el seu moment) s’han convertit en elements centrals de l’art contemporani. En una entrevista que li feren al maig d’enguany amb motiu de la concessió del Premi Princesa d’Astúries de les Arts deia: «Jo vaig inventar la performance, però em sobreviurà».

En entrar a l’exposició ens veurem envoltats per ella, pel magnetisme de la seva mirada, a través de nou autoretrats. Aquest ha estat un gènere sovintejat per l’artista, unes vegades com una forma de transmetre les seves emocions i qüestionaments,  d’altres com a document autobiogràfic. Quatre dels autoretrats són fotografies de gran format. Onion (1995-2005) pertany a una performance en la qual es menjava una ceba al mateix temps que se sentia una veu en off en la qual manifestava el seu fàstic i afartament per les obligacions a què es veia sotmesa (inauguracions, avions, etc.) i pels seus fracassos amorosos, i desitjava envellir i renunciar a tota aspiració. Portrait with Maracas (2006) i The kitchen VIII (2005) són reflexions sobre l’existència i la mort. La darrera forma part d’una sèrie dedicada a Santa Teresa de la Creu. Black sheep (2010) té un doble significat: tracta sobre la seva joventut a una Iugoslàvia opressora en la qual era vista com una ovella negra i alhora ens recorda la puresa i la innocència que transmet l’ovella en moltes cultures properes a nosaltres.

The Kitchen VIII. Serie Homage to Saint Therese (2005). Impressió cromogènica a color. Ed 1 de 9

A l’absis de la capella s’exposa per primera vegada a Espanya la sèrie Five stages of Maya Dance (2013), títol que fa referència a les danses de la civilització maia. En cinc blocs d’alabastre d’uns seixanta per seixanta centímetres distintes expressions facials representen estats de por i desesperació. L’efecte visual és sobrecollidor a causa de la tècnica emprada, una barreja de performance, escultura i llum duita a terme per una empresa de Madrid, Factum Art, especialitzada a fer produccions per a grans artistes internacionals en la qual treballen enginyers, electricistes, programadors de software i especialistes en 3D. A partir de les fotografies es va fressar, en tres dimensions, cada bloc d’alabastre per la cara posterior i s’hi va instal·lar il·luminació. Quan les veim de front, la seva presència física és commovedora, i en observar-les de costat es produeix un fenomen estrany en què la seva imatge, que ens resistim a perdre, es transforma en un «paisatge» que recorda els paisatges de l’art oriental.

Aquesta obra forma part d’un treball d’investigació que du a terme els darrers anys, en què explora nous recursos tecnològics que li permetin distanciar el seu cos de les seves obres. En una de les seves darreres produccions, The life, utilitza la performance a través de la realitat virtual, de forma que l’observador entra en un cercle al mateix temps que apareix l’artista en un holograma. Aquesta transició en la seva obra l’explicava Marina Abramovic amb motiu de la primera exposició pública de Five stages of Maya Dance —la d’Alaior és la segona—, a Masterpiece London el juny del 2018: «La performance és una forma immaterial d’art. En aquest moment de la meva vida, fent front a la mortalitat, he decidit capturar les meves performances en un material més permanent que el vídeo i la fotografia. Vaig triar l’alabastre per la seva història i les seves característiques (lluminositat, transparència, etc.).»

No deixin escapar aquesta oportunitat!