Rescats culturals

L’exposició «Art en la fragilitat» respon a una iniciativa del Consell Insular de Menorca en el marc d’un programa de rescat cultural per fer front a la crisi de la COVID-19. Són molts els governs locals, regionals i nacionals del món que duen a terme programes similars per salvar un sector que per la seva composició es troba en una permanent debilitat. Formada majoritàriament per autònoms que depenen de contractes breus i inestables, la cultura s’ha mogut sempre en la precarietat. Dels diferents programes duts a terme en arts visuals, en destaquen quatre per la seva prevalença: ajudes directes, ajudes per cobrir despeses de finançament, adquisició d’obres i suport a projectes.

Les ajudes directes són, potser, les més democràtiques i generoses per indiscriminades. Tenim casos interessants com el d’Astúries, que ha fet entrega de 700 € a 700 artistes i ha invertit així un total de 500.000 €, o el del País Basc, que ha destinat 2,5 milions d’euros per donar fins a 1.200 € al mes durant un temps limitat a un nombrós grup d’artistes visuals. En aquest cas, com en molts d’altres, la lletra petita de les bases dificulta als professionals més precaris optar-hi i demostrar la cancel·lació de les activitats programades, sovint sense contracte escrit.

La modalitat de les ajudes per cobrir despeses de finançament va des de l’exempció de l’IBI a entitats i galeries d’art de l’Ajuntament de Barcelona fins als 8 milions d’euros destinats per l’Institut Català de les Empreses Culturals a les galeries d’art, amb un màxim de 30.000 € per despeses de personal, lloguer, subministrament, assegurances, etc.

Alguns governs com el de la Comunitat Valenciana, la de Madrid o Gran Canària destinen 500.000 € a l’adquisició d’obra sota criteris sovint qüestionables i amb poca transparència quant a la destinació d’aquestes. Un cas polèmic ha estat el d’Es Baluard, que, a través del Govern balear, ha destinat 170.000 € a l’adquisició d’obra de vint-i-nou artistes, dels quals només catorze són balears i només un menorquí.

Finalment, les ajudes a projectes acostumen a destinar-se a exposicions temàtiques o a projectes de creació, difusió o producció. En el primer cas trobam els 30.000 € destinats pel Govern de Cantàbria perquè cinquanta-vuit artistes exposin a galeries d’art i en el segon, quantitats diverses proveïdes per institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Principat d’Astúries o la Xunta de Galícia.

La proposta del Departament de Cultura del Consell Insular té la virtut d’haver integrat la primera i la darrera línia d’ajudes, de forma que els artistes participants han rebut una ajuda econòmica i alhora s’ha organitzat una exposició que permet al ciutadà reflexionar des de l’art sobre la situació actual i les seves conseqüències. Els 30.000 € destinats al rescat de les arts visuals a Menorca formen part dels 119.000 € aportats a tots els sectors culturals.

L’exposició «Art en la fragilitat», que restarà oberta fins al 9 de gener a la sala municipal d’exposicions El Roser de Ciutadella, s’inicia amb una referència al conte d’Albert Camus Jonàs o l’artista a la feina, en el qual tracta la doble condició de l’artista, la de la seva solitud i la del seu compromís amb la comunitat. L’activitat artística no pot, per la seva naturalesa, desenvolupar-se des de la centralitat. Ho ha de fer des dels marges per ser lliure, crítica i autèntica. Algunes veus reclamen perpetuar aquestes ajudes en forma de subsidis permanents, quan el que cal és enfortir el sistema de les arts i establir plataformes de creació i producció, i altaveus de promoció i difusió sòlids i estables, com succeeix a altres països de la Unió Europea. És aquí on les administracions públiques i la iniciativa privada tenen encara un feina a fer en el nostre territori.

Leave a Reply