El llegat de Dolores Boettcher

Dolores Boettcher (Nova York, 1935) no és una dona de grans paraules o eloqüent, per a això hi ha la seva pintura. Amb aquesta l’autora expressa de forma clara i comprensible la seva visió del món, la seva fascinació per la natura i l’ésser humà. Com escrigué Ponç Pons amb motiu de l’exposició que organitzà l’Ajuntament de Maó l’any 2007: «Com un poema / d’amor, vital i humà, / tot el que pintes. / Un bell mestratge / sensible i fèrtil d’Art. / Gràcies, Dolores!».

Una nova exposició, aquesta organitzada pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, fa ara un repàs a la seva trajectòria durant els quaranta-cinc anys que ha viscut entre nosaltres. Arribà procedent de Barcelona, on realitzà estudis de gravat a Belles Arts amb Pepe Vives Campomar i Miquel Vilà. Van ser ells que li parlaren de «l’illa blanca i blava» i li presentaren Fernando Alejandre, el seu futur marit.

L’exposició, sota el títol «Dolores Boettcher. Traç i color en llibertat» va ser inaugurada el divendres dia 3 de juliol a Ca n’Oliver (Maó), on restarà fins al 27 de setembre. Prèviament s’instal·là a la sala d’exposicions El Roser de Ciutadella, on s’inaugurà el 18 de gener, amb motiu de la diada de Sant Antoni. La coincidència d’aquesta exposició i la celebració dels tres-cents anys del naixement de Giuseppe Chiesa posa de manifest la importància que ambdós han tingut en el despertar de nombroses vocacions artístiques. Mentre Chiesa fou mestre del seu fill Joan i de Pasqual Calbó, Dolores Boettcher ha estat la mestra de centenars d’alumnes, alguns amb reeixides carreres artístiques, com Anna Carreras o Rafel Vidal. El seu pas per l’escola Sant Josep, entre 1975 i el 2000, i per l’Institut d’Ensenyament Mitjà, avui Joan Ramis, entre el 1969 i el 1971, són encara avui recordats pels professors actuals, alumnes d’ella en aquells temps. Però és a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic on Dolores Boettcher deixà una empremta inesborrable. Al llarg de trenta-cinc anys, fins a la seva jubilació, el 31 de maig de l’any 2005, ensenyà amb generositat les eines i habilitats que tot dibuix o pintura requereix. Sempre fou molt respectuosa amb l’estil de cada alumne i molt crítica alhora amb les modes, que no fan més que anul·lar l’expressió pròpia.

També a l’Ateneu organitzà les ja històriques sessions de dibuix al natural, sessions que a l’estiu eren freqüentades per pintors de talla internacional com Serra Llimona, Miquel Vilà o Serra de Ribera. És en aquests dibuixos amb model, molts exposats a Ca n’Oliver, on podem copsar la verdadera dimensió de Dolores Boettcher com a artista. Deia Paul Valéry que l’amor era per als novel·listes i poetes el que el nu fou per als artistes de la forma. En l’obra de Boettcher el nu, femení i masculí, constitueix el pal de paller de la seva producció i el dibuix la tècnica de la qual neix el millor de la seva expressió artística. En aquesta, com deia el pintor Jean Auguste Dominique Ingres, el dibuix és la propietat de l’art. La línia dels seus dibuixos és fluida, vaga per damunt del paper en llibertat i limita els contorns amb subtilesa, mentre el traç, evocatiu i suggerent, dona al cos humà rotunditat unes vegades, dolçor d’altres.

Les aquarel·les de Dolores Boettcher, paisatges i bodegons, ens transporten a un món de llum i color en el qual la pinzellada és plena d’espontaneïtat. Són característics els contrallums, especialment en els bodegons, per la seva dificultat tècnica i per les transparències dels colors que en resulten. També quan els bodegons són pintats a l’oli la pintora persisteix en els contrallums. Aquí l’opacitat de l’oli produeix un efecte més rotund i les formes passen de ser evocades a ser descrites.

Aquest homenatge posa de manifest l’important llegat que aquesta novaiorquesa ha deixat a Menorca des d’una actitud vital crítica i lliure. Gràcies, Dolores!

Leave a Reply