Archive for febrero, 2020

Alan Florit, sensacions

sábado, febrero 22nd, 2020

Deia Kandinsky que la sensació és el pont de l’immaterial al material i del material a l’immaterial. El primer correspon a l’artista, el segon a l’espectador. Les sensacions produïdes per la música i per l’art presenten paral·lelismes que han portat alguns creadors a transitar entre una manifestació artística i una altra. Igual que es pot pintar amb la veu, es pot fer música amb el color i la forma. Maria del Mar Bonet, Bob Dylan (ja vam escriure sobre ell), Luis Eduardo Aute, Manolo García o José María Cano (fundador del grup Mecano) són alguns exemples de músics que pinten. Aquest últim té en aquests moments una exposició dels seus retrats a la Catedral de Toledo, on dialoguen amb les obres d’El Greco.

Explorar les sensacions i les emocions que en resulten ha estat una constant en l’obra d’Alan Florit (Ciutadella de Menorca, 1979), un músic i pintor menorquí que silenciosament ha anat llaurant un camí de solcs profunds i ben delimitats, conscient del temps que una bona obra requereix per a la seva maduració. És per això que les seves exposicions són minses.

Com també ho és la seva producció discogràfica. En el seu tercer disc, Mei, sota el nom de Snowman Lost His Head, Alan ens dibuixa un paisatge sonor que és una invitació a imaginar i a viatjar pel nostre interior, allà on les sensacions acústiques ens evoquen significats i emocions, subtils de vegades, d’altres clares i sorolloses. Les seves col·laboracions amb projectes audiovisuals, com els de Cristian P. Coll o Macià Florit, destaquen en la seva producció. Recordem la música que creà per a la peça ideada per Macià Florit amb motiu de l’exposició «INÈDIT. Francesc Hernández Mora». Tot i ser música electrònica i abstracta, la seva capacitat evocativa és sorprenent, com la seva pintura, majoritàriament abstracta. La seva trajectòria artística s’inicià amb vint-i-dos anys de forma autodidàctica, poc després de llicenciar-se en Història de l’Art. El seu ha estat un procés d’investigació permanent lligat al seu procés vital. Això l’ha duit a variar les tècniques i les temàtiques i ha fet difícil encabir-lo en un estil concret. Començà amb obra feta amb pintura acrílica i esmalt damunt fusta. En tornar d’un viatge al Japó creà nombroses aquarel·les i tintes sobre paper japonès, que exposà a l’espai Xec Coll de Ciutadella l’any 2017. Aquelles eren obres subtils i delicades, formes essencials inspirades en la natura capaces de despertar noves sensibilitats. Perquè si en alguna cosa destaca Alan Florit és en la seva permanent investigació sobre la sensibilitat humana, allò que ens fa humans.

I en aquest procés de recerca Alan Florit ha trobat en els darrers anys un nou llenguatge plàstic que tenim la fortuna de poder gaudir fins al 26 de febrer a l’espai Xec Coll de Ciutadella. La mostra, anomenada «Vincles», ens presenta una trentena de xilogravats en linòleum, una tècnica que aprengué de Carles Moll. Aquesta nova tècnica li ha permès expressar de forma coherent i efectiva les seves reflexions al voltant dels vincles que ens uneixen a uns i altres, ja siguin familiars, afectius, ideològics, polítics, econòmics… L’autor, conscient de la seva debilitat, quan no de la seva degradació, ho expressa amb composicions constructivistes, sintètiques. Són paisatges d’un marcat contingut simbòlic, en els quals les línies entrecreuades estableixen relacions entre els elements representats de forma clara, expressiva, directa, com és propi del xilogravat. Encara hi sou a temps!

Art i vida

domingo, febrero 9th, 2020

L’Organització Mundial de la Salut recomana, ja fa un temps, enfortir les relacions entre la salut, l’art i la cultura per tal de fer front a malalties diverses, entre les quals les derivades de la soledat no desitjada i el sedentarisme. Els beneficis de l’art en la qualitat de vida dels ciutadans són una evidència que ha estat contrastada a bastament. En aquest sentit, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana ha engegat una nova iniciativa en forma de programa pilot. En un intent per reduir la medicalització i augmentar la prevenció, els centres de salut adscrits a l’Hospital General de València prescriuen visites a sis museus de la ciutat, des del Bombas Gens Centre d’Art fins al Museu d’Etnologia, passant pel d’Història de València o el de les falles.

L’art tracta de la vida mateixa, i és per tant polièdric i complex. Com deia John Berger, quan un mira un quadre ho fa amb l’esperança de descobrir un secret, però no sobre l’art, sinó sobre la vida. La connexió entre art i vida es manifesta en les seves equivalències i és per això que quan ens demanam què ens ensenya de la vida l’art ens venen al cap algunes d’aquestes correspondències:

–          L’ART ENS ENSENYA que el dubte, tan comú en el procés creatiu, ens fa lliures quan s’acompanya de reflexió. Dubtar ens duu a valorar les distintes alternatives.

–          L’ART ENS ENSENYA que no convé creure sinó conèixer. Moltes vegades les creences estan basades en prejudicis i l’art s’ha encarregat sovint de fer-nos-ho saber.

–          L’ART ENS ENSENYA que no podem caure en la domesticació i, igual que els verdaders artistes, hem de ser incòmodes per fer evolucionar la societat.

–          Igual que en l’ART, hi ha una correspondència/alineació (conscient o inconscient) entre la mà, el cervell i el cor. En la vida el que faig, el que penso i el que sent també han de ser coherents.

–          L’ART ENS ENSENYA que, en un món canviant com el nostre, la creativitat és la millor estratègia per millorar la vida. I la creativitat és generadora de coneixement. La investigació tecnològica fa anys que l’aplica amb molt bons resultats.

–          L’ART ENS ENSENYA que la intuïció, relacionada amb les emocions, és una via de coneixement, perquè capta la realitat exactament com és. Albert Einstein afirmà: «La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional un fidel servent. Hem creat una societat que honra el servent i oblida el regal». L’art és una forma d’organitzar la percepció procurant-nos un equilibri entre la part racional i la part emocional/intuïtiva del nostre ésser.

–          L’ART ENS ENSENYA que tots tenim una necessitat de transcendència. Prova d’això és un estudi sobre el gust artístic realitzat l’any 1971 per la UNESCO, a Toronto, en què L’Àngelus de Millet va esdevenir el quadre més apreciat. Sembla, doncs, que tenim set d’espiritualitat, de comunió entre el sagrat i el profà.

Jean-Francois Millet, L’Angelus, 1857, Oli/tela, 66 x 55,5 cm

–          AIXÍ MATEIX l’art ens confronta amb realitats desconegudes que activen mecanismes nous, emocions noves, i faciliten l’autoconeixement. Per això es diu que l’art té un poder catàrtic.

–          AIXÍ MATEIX l’art posa a prova les nostres percepcions. Cal que dubtem d’elles, ja que les emocions tenyeixen la realitat i hi ha tantes realitats com individus.

–          LA SEVA IMPORTÀNCIA ESTÀ, com va dir John Maynard Keynes, un dels pares de l’economia moderna, en el fet que «l’art representa un dels principis civilitzadors de la societat i, com a tal, l’Estat l’ha d’enfortir i donar-hi suport».

–          L’ART MILLORA el benestar i la qualitat de vida, en l’àmbit personal i laboral, com dèiem al començament d’aquest article.

–          L’ART REDUEIX l’estrès i afavoreix la resolució de problemes, entre altres coses, i té un paper rellevant en l’educació dels infants.

–          L’ART ENS ENSENYA que la imaginació és un vehicle per al coneixement, un vehicle que els artistes han utilitzat sovint. De fet, la manera en la qual modelam la realitat té una estreta relació amb la imaginació. Ben mirat ens hem servit d’ella per construir els mites i la mitologia, fonaments de la nostra cultura i identitat.

–          L’ART ENS ENSENYA que la bellesa té un component ètic. Ens mostra un món al qual aspirar.

La salut física, psicològica i emocional dels individus és requisit indispensable per assolir la felicitat, una felicitat que, com deia el pintor, poeta, gravador i místic anglès William Blake (1757-1827), se sosté en tres pilars fonamentals: llibertat de pensament, imaginació i creativitat.