La cultura a Espanya a la fi de la dècada I

Recentment el Ministeri de Cultura del Govern espanyol ha publicat Encuesta de hábitos y prácticas culturales de España 2018-2019. Els resultats són un motiu de satisfacció per a tothom, perquè posen de manifest la creixent participació de la població en la cultura. Les visites a museus, exposicions, monuments i jaciments arqueològics, així com l’assistència a concerts de música (clàssica i actual), espectacles de ballet i dansa, obres de teatre i projeccions de cinema i la lectura de llibres han obtingut increments significatius. Aquests oscil·len, amb relació a l’anterior estudi de l’any 2014-2105, entre els 7,3 pel que fa a la visita a museus i exposicions, els 5 punts pel que fa als concerts de música, els 3,6 punts en la lectura de llibres i 0,9 punts en arts escèniques.

Segons aquest estudi, el 46,7 % de la població espanyola visità algun museu, exposició o galeria d’art durant el darrer any i el 50,8 % ho va fer a monuments i jaciments arqueològics. L’increment respecte a l’estudi anterior (2014-2015) és de 7,3 punts en el primer cas i de 8 punts en el segon. Els resultats del 2014-2015 presenten però una certa divergència amb els de l’estudi d’Eurostat 2015 Cultural participation in the european countries, en el qual s’estableix un percentatge del 34 % per al conjunt de les activitats esmentades anteriorment, enfora de la participació que s’observa a països com Suècia, Finlàndia, Holanda o Dinamarca, per damunt del 60 %.

Una dada que cal destacar de l’estudi del Ministeri és que l’assistència a museus i exposicions disminueix amb l’edat i que els joves de 15 a 19 anys són els que presenten una taxa més elevada d’assistència, fet que corrobora l’interès dels joves per la cultura, tan sovint qüestionat. L’estudi confirma també tres fets ja coneguts: que les dones participen més en la cultura, que com més nivell d’estudis més participació i que hi ha una clara interrelació entre les diferents activitats culturals, de forma que els que visiten museus són més lectors, més cinèfils i assisteixen més sovint al teatre i a concerts.

Per primera vegada l’enquesta analitza la pràctica cultural infantil i la seva vinculació amb els pares. Les dades són del tot concloents: els adults actius culturalment adquiriren aquests hàbits a la infantesa. Així, mentre que els que han llegit un llibre com a mínim en un any suposen el 59,5 % de la població, els que ja ho feren a la seva infantesa suposen un 85,6 % dels adults.

Una altra dada que cal subratllar és la dels increments en la realització d’activitats artístiques. Entre l’any 2006 i el 2019 la quantitat de població que pinta o dibuixa ha passat del 9,2 % al 16,1 % i els que practiquen la fotografia han passat del 16,6 % al 28,8 %. En vídeo l’augment ha estat del 5,7 % al 16,7 %, dades totes les quals molt superiors a les d’escriure, ballar, cantar, fer teatre o tocar un instrument.

Per comunitats autònomes les Illes Balears es mantenen lleugerament per sota de la mitjana, però tenint en compte que Menorca té un perfil diferent de la resta d’illes haurem d’esperar que el Govern balear actualitzi l’informe Consum cultural a les Illes Balears que realitzà l’any 2016 o que la ja obsoleta Enquesta modular d’hàbits socials 2010. Condicions de vida i cohesió social d’IBESTAT s’actualitzi.

Aquestes dades i les que analitzarem en una pròxima entrega tornen a confirmar que la societat té interessos culturals creixents i que aquests tenen un paper molt important en les economies locals. Cal que en prenguem nota.

Leave a Reply