Archive for enero, 2020

La cultura a Espanya a la fi de la dècada II

domingo, enero 26th, 2020

La dècada que acabem de deixar ha suposat canvis molt significatius en el consum cultural i en la mateixa cultura. És la dècada en la qual els videojocs han entrat al museu (MOMA), el còmic s’ha institucionalitzat (el Centro de Arte Reina Sofía li dedicà una exposició), la mirada feminista ha assolit quotes desconegudes, han aparegut manifestacions culturals inclassificables (youtubers, storytellers,..) i la història de l’art s’ha començat a reinterpretar. La revolució digital s’ha encarregat de trasbalsar el concepte d’objecte cultural i artístic, tant en la seva forma com en la seva raó de ser.

Una comparació entre els resultats de la Encuesta de hábitos y prácticas culturales de España 2018-2019, que ja vàrem tractar en l’anterior entrega, i la de l’any 2010-2011 corrobora aquest fet. Fa una dècada el percentatge de la població, major de quinze anys, que havia visitat un museu o exposició en l’últim any era del 30,6%, 10 punts per sota que ara. L’any 2002 aquesta xifra era només del 27,5%.

Quant a la lectura de llibres el nombre de lectors d’un o més llibres  a l’any ha passat del 58,7% al 65,8% i aquells que ho fan en suport digital són ja el 20,2%, enfront del 6,5% de l’any 2010.

L’ús d’internet per oci en l’últim mes ha passat del 57% al 75% en la darrera dècada (el 30% el 2002), però sorprèn una dada: els videojocs es mantenen en un percentatge pràcticament igual (13%), el que sembla indicar que es un públic minoritari i estable, si bé influent. Internet com a instrument de difusió de la cultura ja està plenament implantat. Les persones que escolten música a internet representen avui el 48’5%, mentre que l’any 2010 suposaven el 17% de la població investigada.

En aquesta dècada que hem deixat enrere el turisme cultural s’ha consolidat, com ho demostra el fet, d’una banda, que el 14,5% dels viatges realitzats per oci entre els residents espanyols l’any 2019 ho fou per motius culturals, i de l’altra, que el 73,8% de les visites a museus i exposicions realitzades l’últim any tingueren lloc fora de la ciutat d’origen. Es confirma que l’Art Contemporani i les Belles Arts són les tipologies preferides pels visitants.

Pel que fa al nombre de visites a institucions museístiques, el total de les 1.481 analitzades a Espanya van rebre 65,4 milions de visites, una mitjana de 45.929 anuals.

A l’espera que el Govern balear actualitzi l’informe Consum cultural a les Illes Balears que realitzà l’any 2016 o que la ja obsoleta Enquesta modular d’hàbits socials 2010. Condicions de vida i cohesió social d’IBESTAT s’actualitzi, tenim ja dades dels visitants als principals centres de l’illa de Menorca i aquestes no són massa encoratjadores. L’any passat la Sala Municipal d’exposicions del Roser de Ciutadella rebé 24.215 visites (l’any 2017 foren 31.732). El centre d’art Ca n’Oliver de Maó comptabilitzà 13.470 visitants (14.752 el 2017). Sortosament el Museu de Menorca ens ha donat una alegria tancant l’any amb 31.870 visitants (22.450 el 2017). D’aquestes dades es desprèn que una de les claus per a posicionar una entitat museística o expositiva és la d’oferir un discurs coherent (com a museu d’història en el cas del Museu de Menorca), de forma que el programa expositiu tingui una continuïtat i una política definida. Vetllar per la qualitat de les exposicions des dels ajuntaments i el Consell Insular de Menorca, dotar el centre de recursos econòmics, i programar activitats paral·leles i educatives per a totes les edats, estan demostrant ser efectius i necessaris per a atraure un turisme creixent que no cerca només sol i platja i una població menorquina més activa culturalment que altres.

La cultura a Espanya a la fi de la dècada I

sábado, enero 11th, 2020

Recentment el Ministeri de Cultura del Govern espanyol ha publicat Encuesta de hábitos y prácticas culturales de España 2018-2019. Els resultats són un motiu de satisfacció per a tothom, perquè posen de manifest la creixent participació de la població en la cultura. Les visites a museus, exposicions, monuments i jaciments arqueològics, així com l’assistència a concerts de música (clàssica i actual), espectacles de ballet i dansa, obres de teatre i projeccions de cinema i la lectura de llibres han obtingut increments significatius. Aquests oscil·len, amb relació a l’anterior estudi de l’any 2014-2105, entre els 7,3 pel que fa a la visita a museus i exposicions, els 5 punts pel que fa als concerts de música, els 3,6 punts en la lectura de llibres i 0,9 punts en arts escèniques.

Segons aquest estudi, el 46,7 % de la població espanyola visità algun museu, exposició o galeria d’art durant el darrer any i el 50,8 % ho va fer a monuments i jaciments arqueològics. L’increment respecte a l’estudi anterior (2014-2015) és de 7,3 punts en el primer cas i de 8 punts en el segon. Els resultats del 2014-2015 presenten però una certa divergència amb els de l’estudi d’Eurostat 2015 Cultural participation in the european countries, en el qual s’estableix un percentatge del 34 % per al conjunt de les activitats esmentades anteriorment, enfora de la participació que s’observa a països com Suècia, Finlàndia, Holanda o Dinamarca, per damunt del 60 %.

Una dada que cal destacar de l’estudi del Ministeri és que l’assistència a museus i exposicions disminueix amb l’edat i que els joves de 15 a 19 anys són els que presenten una taxa més elevada d’assistència, fet que corrobora l’interès dels joves per la cultura, tan sovint qüestionat. L’estudi confirma també tres fets ja coneguts: que les dones participen més en la cultura, que com més nivell d’estudis més participació i que hi ha una clara interrelació entre les diferents activitats culturals, de forma que els que visiten museus són més lectors, més cinèfils i assisteixen més sovint al teatre i a concerts.

Per primera vegada l’enquesta analitza la pràctica cultural infantil i la seva vinculació amb els pares. Les dades són del tot concloents: els adults actius culturalment adquiriren aquests hàbits a la infantesa. Així, mentre que els que han llegit un llibre com a mínim en un any suposen el 59,5 % de la població, els que ja ho feren a la seva infantesa suposen un 85,6 % dels adults.

Una altra dada que cal subratllar és la dels increments en la realització d’activitats artístiques. Entre l’any 2006 i el 2019 la quantitat de població que pinta o dibuixa ha passat del 9,2 % al 16,1 % i els que practiquen la fotografia han passat del 16,6 % al 28,8 %. En vídeo l’augment ha estat del 5,7 % al 16,7 %, dades totes les quals molt superiors a les d’escriure, ballar, cantar, fer teatre o tocar un instrument.

Per comunitats autònomes les Illes Balears es mantenen lleugerament per sota de la mitjana, però tenint en compte que Menorca té un perfil diferent de la resta d’illes haurem d’esperar que el Govern balear actualitzi l’informe Consum cultural a les Illes Balears que realitzà l’any 2016 o que la ja obsoleta Enquesta modular d’hàbits socials 2010. Condicions de vida i cohesió social d’IBESTAT s’actualitzi.

Aquestes dades i les que analitzarem en una pròxima entrega tornen a confirmar que la societat té interessos culturals creixents i que aquests tenen un paper molt important en les economies locals. Cal que en prenguem nota.