The Reynolds Foundation, Menorca II

La seu de la Fundació Reynolds, als números 17 i 20 del carrer d’Isabel II de Maó, anomenat abans de 1860, quan ens visità la Reina, carrer de Sant Cristòfol, és un edifici neoclàssic construït a principi del segle XIX. S’hi conserven restes de l’antiga murada construïda per Pere IV el 1359 i de la torre que donava accés a la ciutat, coneguda com a Portal de Baix. L’edifici conserva l’elegància que caracteritzà les edificacions d’una burgesia puixant, que esdevingué protectora de les arts i que tingué en les pintures murals de les sales la seva màxima expressió. És precisament en una d’aquestes sales on cada primavera i tardor se celebren els concerts que la Fundació promou juntament amb Joventuts Musicals per donar a conèixer nous talents musicals a l’illa.

En entrar a l’edifici, passat, present i futur es donen la mà i converteixen la visita en un trànsit pel temps a través de la creació i de l’esperit d’èpoques històriques distintes. En la darrera intervenció artística a l’edifici, una pintura mural de Jordi Cárdenas sota el títol Sa Plaça, a tocar de l’antiga torre, s’evidencia el desig del seu president de fer de l’espai un compendi de les creacions humanes. Mobles anglesos del segle XVIII, un carretó que recorda l’ús del vestíbul a l’edifici adjacent i que el separa del cos principal per l’antiga murada, pintures dels segles XIX i XX, ceràmiques, rellotges i una munió d’objectes diversos conviuen amb les obres de joves creadors en una solució de continuïtat que posa de manifest que som deutors d’un passat que ens fa ser com som.

Així, en l’ànim de la Fundació hi ha promoure els joves creadors, perquè en ells no es congria només el futur, sinó també la garantia d’un llegat que cal preservar. Pol Marban, Clara Bañon, Biel Moreno, Helena Ferrando, Carme Gomila, Macià Florit, Paula Kurundi i Jordi Cárdenas, guanyadors de les beques que es concedeixen des de l’any 2012, també tenen en el passat el seu aliment, contingut en qualsevol dels llenguatges que utilitzen: la pintura, el mural, el vídeo, la performance, l’escultura, la instal·lació o la fotografia.

Pol Marban pren el pols de la ciutat amb els pinzells, com ho feren els cronistes d’antuvi amb el llapis i les paraules. Clara Bañon utilitza el cos per poetitzar al voltant de la nostra condició animal. Macià Florit rellegeix el paisatge i la seva càrrega històrica a través del vídeo. Biel Moreno ha deixat testimoniatge amb la seva càmera del mode de vida de la població americana. Helena Ferrando reflexiona sobre la feminitat i les seves qualitats animals a partir de la fotografia intervinguda plàsticament, tot remetent-nos a la idea de mite. Carme Gomila experimenta amb les imatges manipulades des de l’art digital, el vídeo i la música per construir una narració que posa en alerta la nostra percepció. Paula Kurundi, des de San Francisco (Califòrnia), segueix la tradició del retrat. Jordi Cárdenas, en tant que muralista, ens connecta de nou amb la gran tradició de la pintura al fresc. Finalment, el recentment guardonat Pere Llopart, continua cercant «que en l’obra d’art es faci present la força de la matèria: m’agrada pensar que la forma és com el somni de la matèria», l’anhel de tot escultor.

En aquest compromís amb l’educació i la joventut, la Fundació organitza visites guiades per a estudiants de secundària a través del programa Salut Jove i Cultura i du a terme un interessant projecte amb l’Escola d’Art de Menorca i en col·laboració amb l’Institut Menorquí d’Estudis que consisteix en l’edició de cent xilografies de cent personatges significatius de la història de Menorca realitzades pels alumnes de l’escola.

Com digué Pablo Picasso: «La qualitat d’un pintor depèn de la quantitat de passat que porti amb si».

2 Responses to “The Reynolds Foundation, Menorca II”

  1. Ferran dice:

    He intentat veure l’edifici més d’una vegada. Fin i tot demanant permís previ per Internet. I res. Sempre tancat.

Leave a Reply