Archive for diciembre, 2019

The Reynolds Foundation, Menorca II

domingo, diciembre 29th, 2019

La seu de la Fundació Reynolds, als números 17 i 20 del carrer d’Isabel II de Maó, anomenat abans de 1860, quan ens visità la Reina, carrer de Sant Cristòfol, és un edifici neoclàssic construït a principi del segle XIX. S’hi conserven restes de l’antiga murada construïda per Pere IV el 1359 i de la torre que donava accés a la ciutat, coneguda com a Portal de Baix. L’edifici conserva l’elegància que caracteritzà les edificacions d’una burgesia puixant, que esdevingué protectora de les arts i que tingué en les pintures murals de les sales la seva màxima expressió. És precisament en una d’aquestes sales on cada primavera i tardor se celebren els concerts que la Fundació promou juntament amb Joventuts Musicals per donar a conèixer nous talents musicals a l’illa.

En entrar a l’edifici, passat, present i futur es donen la mà i converteixen la visita en un trànsit pel temps a través de la creació i de l’esperit d’èpoques històriques distintes. En la darrera intervenció artística a l’edifici, una pintura mural de Jordi Cárdenas sota el títol Sa Plaça, a tocar de l’antiga torre, s’evidencia el desig del seu president de fer de l’espai un compendi de les creacions humanes. Mobles anglesos del segle XVIII, un carretó que recorda l’ús del vestíbul a l’edifici adjacent i que el separa del cos principal per l’antiga murada, pintures dels segles XIX i XX, ceràmiques, rellotges i una munió d’objectes diversos conviuen amb les obres de joves creadors en una solució de continuïtat que posa de manifest que som deutors d’un passat que ens fa ser com som.

Així, en l’ànim de la Fundació hi ha promoure els joves creadors, perquè en ells no es congria només el futur, sinó també la garantia d’un llegat que cal preservar. Pol Marban, Clara Bañon, Biel Moreno, Helena Ferrando, Carme Gomila, Macià Florit, Paula Kurundi i Jordi Cárdenas, guanyadors de les beques que es concedeixen des de l’any 2012, també tenen en el passat el seu aliment, contingut en qualsevol dels llenguatges que utilitzen: la pintura, el mural, el vídeo, la performance, l’escultura, la instal·lació o la fotografia.

Pol Marban pren el pols de la ciutat amb els pinzells, com ho feren els cronistes d’antuvi amb el llapis i les paraules. Clara Bañon utilitza el cos per poetitzar al voltant de la nostra condició animal. Macià Florit rellegeix el paisatge i la seva càrrega històrica a través del vídeo. Biel Moreno ha deixat testimoniatge amb la seva càmera del mode de vida de la població americana. Helena Ferrando reflexiona sobre la feminitat i les seves qualitats animals a partir de la fotografia intervinguda plàsticament, tot remetent-nos a la idea de mite. Carme Gomila experimenta amb les imatges manipulades des de l’art digital, el vídeo i la música per construir una narració que posa en alerta la nostra percepció. Paula Kurundi, des de San Francisco (Califòrnia), segueix la tradició del retrat. Jordi Cárdenas, en tant que muralista, ens connecta de nou amb la gran tradició de la pintura al fresc. Finalment, el recentment guardonat Pere Llopart, continua cercant «que en l’obra d’art es faci present la força de la matèria: m’agrada pensar que la forma és com el somni de la matèria», l’anhel de tot escultor.

En aquest compromís amb l’educació i la joventut, la Fundació organitza visites guiades per a estudiants de secundària a través del programa Salut Jove i Cultura i du a terme un interessant projecte amb l’Escola d’Art de Menorca i en col·laboració amb l’Institut Menorquí d’Estudis que consisteix en l’edició de cent xilografies de cent personatges significatius de la història de Menorca realitzades pels alumnes de l’escola.

Com digué Pablo Picasso: «La qualitat d’un pintor depèn de la quantitat de passat que porti amb si».

The Reynolds Foundation, Menorca

domingo, diciembre 15th, 2019

Tota col·lecció té, en certa manera, un caràcter autobiogràfic. Les obres que la formen, siguin artístiques o pertanyents a les arts decoratives, responen a un gust particular i estan associades a vivències i moments vitals concrets i, en darrer terme, a l’esperit d’una època. La col·lecció que durant quaranta anys construïren Richard Reynolds i la seva dona, Jane, n’és un bon exemple. Una gerra de peltre i vidre Art Noveau que aportà Jane i un quadre de l’avui reconegut pintor sud-africà Erik Laubscher, comprat per Richard a Sud-àfrica a final dels anys seixanta, iniciaren la col·lecció que s’exposa a la seu de la Fundació Reynolds a Maó des de l’any 2011.

La col·lecció està formada per pintures de diverses èpoques, unes adquirides a antiquaris i mercats de carrer, d’altres a joves artistes. D’entre les primeres destaquen les de Richard Buckner, Abraham Pether, John Piper o John Leech. Hi trobam també unes magnífiques fotografies de Vladimir Antoschenkov sobre un Sant Petersburg trist i desolat de final dels anys vuitanta. Les arts decoratives estan representades per mobiliari, vidre, rellotges, objectes diversos i nombrosa ceràmica. Les vint-i-vuit rajoles de ceràmica holandesa de final del segle XVII són un verdader tresor i provenen de la casa que el matrimoni va restaurar a Warwick (prop de Birmingham) a mitjans dels anys setanta.

Però el que fa aquesta col·lecció única i constitueix el verdader motor de la Fundació és l’obra de joves artistes que durant anys el matrimoni adquirí. «El moment clau d’un artista arriba en vendre el seu primer quadre» declarà el seu president en una entrevista a Es Diari. Així, al carrer d’Isabel II número 15, seu de la Fundació, hi trobam obres d’exalumnes de la Royal Academy de Londres i d’altres escoles que van ser comprades amb l’ànim d’encoratjar-los en la seva carrera artística. Destaquen les obres de Jane Butcher, Jane Ward, Nicholas Jones, Peter Maltz, Dan Hewlett, Louise Caul i Neil Stokoe, produïdes totes elles a final dels anys noranta i principi del dos mil.

Però la Fundació Reynolds no és tan sols una col·lecció d’art i arts decoratives, és també una entitat que du a terme, silenciosament, una extraordinària tasca en el suport a joves artistes i músics.

Des de l’any 2012 concedeix beques a joves creadors perquè puguin realitzar estudis o desenvolupar projectes a l’exterior. Pol Marban, Clara Bañon, Biel Moreno, Helena Ferrando, Carme Gomila, Macià Florit, Paula Kurundi, Jordi Cárdenas i la recentment concedida a l’escultor Pere Llopart formen la llista dels que han tingut la fortuna de sentir-se recolzats i encoratjats en la seva vocació. La seva pertinença a distintes disciplines artístiques (pintura, pintura mural, vídeo, instal·lacions, escultura, fotografia) respon, a més a més, a una visió inclusiva de la creació contemporània que hem de celebrar. Sovint les convocatòries d’ajuts a la creació en arts visuals mostren una clara preferència per l’art conceptual, la instal·lació i el vídeo, perquè parteixen del prejudici que són més propis de la contemporaneïtat.

La Fundació Reynolds ja és una peça clau en l’art a Menorca i, fins a la recentment creada convocatòria d’ajuts del Consell Insular de Menorca, ha estat l’única oportunitat per als joves creadors de trobar suport econòmic a la seva carrera artística. El seu president, Richard Reynolds, tot i ser físic nuclear, o potser per això, està convençut del paper transformador de les arts. En continuarem parlant.

Menorca Doc Fest

domingo, diciembre 1st, 2019

L’Associació Es Far Cultural ha estat l’organitzadora de la primera edició de Menorca Doc Fest, un festival dedicat a la fotografia i al cinema documental. Es va celebrar a Mercadal els dies 31 d’octubre i 1, 2 i 3 de novembre, tot i que el seu programa MDF Off es va allargar fins dijous passat. La iniciativa ha estat tot un èxit i demostra, una vegada més, que les programacions culturals tenen un paper decisiu en la desestacionalització i projecten Menorca a l’exterior.

El gènere documental, a la fi, rep una atenció merescuda, que s’estén per diferents països amb nombrosos festivals, des de Zagreb fins a Toronto, passant per Lisboa, Madrid, Barcelona, París o Tessalònica. Nascut per documentar l’activitat humana, preservar, estudiar i divulgar la nostra memòria, així com incitar a la reflexió, és un gènere que també viu la hibridació que afecta totes les manifestacions culturals contemporànies. Les fronteres entre el cinema de ficció, el documental i l’experimental són cada cop més difuses i ja no s’hi exigeix una submissió a la base fotogràfica, a la fotografia com a representació de la realitat. En aquest sentit la digitalització ha tingut un paper molt important i ha qüestionat la imatge com a expressió del real.

A la sala multifuncional es projectaren nombrosos curtmetratges i migmetratges, dels quals se’n seleccionaren quatre: Premi Menorca Doc Fest per a Makun. No llores, d’Emilio Martí; mencions d’honor per a Una historia normal, d’Eusebio Díaz, i Savis d’Horta, de David Segarra, i menció especial del jurat per a Marillu, d’Abril Vila. El drama dels emigrants en els CEI (centres d’internament d’emigrants), les vides d’una parella d’esquizofrènics que somnien tenir una vida «normal», la saviesa que emana de la connexió amb la natura d’uns pagesos en vies d’extinció a l’horta valenciana i la d’una neta (Abril Vila) que fa realitat el somni de la seva àvia de ser actriu són les temàtiques que hi ha darrere de cadascun. Tots són relats que ens acosten a unes realitats tractades amb recursos cinematogràfics i estètics diversos, en els quals l’autor defuig l’objectivitat total posicionant-se d’una manera o una altra.

En paral·lel a les projeccions s’organitzaren diverses exposicions de fotografia. A la primera i segona planta de Ca n’Ángel es presentaren les fotografies dels fotoperiodistes d’Es Diari, Gemma Andreu, Xavier Coll, Sergi Garcia i Josep Bagur. La planta baixa es dedicà a mostrar una part de la sèrie Es Castell s. XXI – 250 -2021, un work in progress que du a terme David Argimbau, fotoperiodista també. Les fotografies tenen en conjunt un marcat caràcter documental, ja que la seva funció és la de ser fidels a la realitat per esdevenir la prova d’un fet. En el cas d’Argimbau, però, com que es tracta d’un projecte personal, retratar la vida del poble des Castell, el seu interès va més enllà del fotoperiodisme i introdueix un posicionament més personal en la representació de les escenes, cercant uns continguts simbòlics que enriqueixin el caràcter etnogràfic del projecte.

A la Galeria Biel Mercadal i al Centre de Convencions el treball dels autors exposats (Cristian P. Coll, Collective 220 i Carmen Sayago) va més enllà del fet purament documental i conté, amb més o menys força, una intencionalitat artística. Així, quan en contemplam les obres, la nostra mirada no pot atendre només el fet registral, també ha de cercar el fet creatiu.

Fethi Sahraoui, Collective 220

Quan miram una fotografia, la nostra sintonia amb la intencionalitat del fotògraf, aquella que oscil·la entre l’art (creació) i el no-art (document, registre d’un fet), serà cabdal. En els casos extrems, quan llegim una fotografia en termes purament documentals però l’autor tenia una intenció artística, o a l’inrevés, estem en una situació de dissentiment o desacord. Menorca Doc Fest ha estat en aquest sentit terreny adobat per a la reflexió.