D’arbres i boscos

L’arbre de Guernica és el símbol més universal dels bascos. Sota la seva ombra es reunien les assemblees de les Juntes Generals, màxim òrgan de govern de Biscaia, ja a l’edat mitjana. Però l’arbre no és un símbol només dels bascos, també ho és de moltes altres cultures del món, perquè simbolitza la unió entre el cel i la terra o entre el lluminós món del conscient i la foscor de l’inconscient. Sota una figuera es va il·luminar Buda; l’arbre és sinònim de fertilitat a diverses cultures (Sibèria, l’Índia…); s’hi fan ofrenes; Adam i Eva menjaren els fruits de l’Arbre de la Vida; a diverses cultures, com la navaho, la budista, la musulmana, l’aborigen australiana o l’egípcia, és anomenat Arbre Còsmic, perquè significa la llibertat, la transcendència i la immortalitat, i els menorà del judaisme són representacions de l’Arbre de la Vida.

A pocs quilòmetres de Guernica hi ha El bosc pintat, una intervenció artística que Agustín Ibarrola dugué a terme entre 1982 i 1998. Per la carretera, la presència del bosc és cada cop més aclaparadora i el simbolisme de l’arbre de Guernica dona pas un nou significat. La fascinació que aquests boscos d’eucaliptus i pins de gran alçada ens produeixen ens remet al paper que el bosc ha tingut en les societats humanes, un espai de fantasies i de pors que les tradicions populars han alimentat perpetuant la idea del bosc com a espai de vida i mort, de llibertat i introspecció, de refugi, d’aliment, de misteri…

A El bosc pintat Ibarrola intervingué directament sobre la natura modificant-la, deixant palès que el paisatge és una construcció cultural que està més en com el miram que no pas en l’objecte en si. La seva acció té els seus orígens en el land art aparegut els anys seixanta, quan les relacions entre art i natura es transformen radicalment. Coincideix amb l’aparició de l’Antropocè, terme proposat pel premi Nobel de química Paul Crutzen i l’ecòleg Eugene F. Stoermer l’any 2000 per designar la nova època geològica de la Terra en què vivim, on el nostre consum de recursos és de tal magnitud que ens hem convertit en una força geològica que modifica l’estructura del planeta.

Al bosc d’Ibarrola hi trobam arbres pintats de diferents colors i formes que aparentment no tenen cap significat, però que mirant-los des d’un punt determinat esdevenen formes plàstiques que ens recorden diferents moviments de l’art. Hi trobam una inversió de la perspectiva renaixentista en una retxa blanca, contínua, en el lloc apropiat, en què el tram més llunyà és el més gran i a l’inrevés. Retxes pintades en els troncs de diferents colors són un homenatge al minimalisme. En el suport cilíndric de distints troncs pinzellades de colors esdevenen quadrats vermells i grocs com els de Malevich. Els diferents components de l’espai (els volums plans, convexos/còncaus, negatiu/positiu), la mirada i el moviment ens permeten així gaudir d’una interessant experiència estètica en la qual construïm el paisatge que percebem.

Tan sols unes setmanes abans tenia lloc a la Casa d’Artistes de Montpalau (es Mercadal), organitzada per Es Far Cultural, una performance de Marina Enrich E.G. al voltant del seu projecte Transmutacions. En aquest Marina E. G. incideix també en la dualitat natura-cultura, i en la idea de natura que hem construït. Un bosc de branques pintades d’or pengen damunt persones que caminen trepitjant branques seques o que tan sols habiten l’espai-bosc. Una figura central transmutada en arbre s’eleva cap al bosc idealitzat d’or refulgent. De nou, l’Arbre de la Vida.

Leave a Reply