José Cruz. De la memòria

José Cruz ha estat guardonat recentment amb el Premi Ciutat de Maó amb l’obra Encuentro. Aquest premi, de caràcter biennal des de l’any 2017, va ser concedit anteriorment a Francisco Luna (2015), Jorge Fernández Alday (2016) i Alejandro Martín (2017). Constitueix, juntament amb el Saló de Primavera de l’Ateneu i la resta de convocatòries dels distints ajuntaments de l’illa, una excel·lent oportunitat per copsar el vigor de la creació contemporània a Menorca, mancada sovint d’ocasions per donar-se a conèixer.

Encuentro és una tècnica mixta que es nodreix de l’arqueologia de les imatges com a relat del que som des del que vàrem ser. Encuentro és la celebració de la trobada de dos homes colpits pel patiment per la Segona Guerra Mundial que neix d’una antiga fotografia publicada en un diari i que l’autor ha manipulat per convertir-la en l’eix central d’un mosaic d’imatges, textures, paraules, pigments i teixits. Com en tota l’obra de José Cruz, la superposició i assemblatge de retalls de paper, amb la seva delicadesa i fragilitat, ens acosta a la fragmentació del record, a la impossibilitat de reconstruir el viscut.

José Cruz arribà a Menorca l’any 2011. Originari de Huelva, on estudià filologia anglesa, visqué a França i el Regne Unit. A Barcelona estudià pintura mural, i en arribar a Menorca la causalitat volgué que, com que no rebia els materials de belles arts per un error de l’empresa de transport, comencés a utilitzar el paper com a suport i mitjà d’expressió. Així, començà a acumular milers d’imatges i textos de tota mena, que manipula una vegada i una altra fins a desproveir-les de memòria i donar-hi un nou significat. Paper de seda, pa d’or, pigments, guaix i múltiples capes de gesso com a emprimació completen unes obres feixugues i lleugeres alhora. El perímetre de la peça és acabat amb un cosit particular. Aquesta vora i els serrells de teixits de colors, que donen un caràcter festiu i lúdic a algunes obres, beuen de les fonts maternes (la seva mare era propietària d’una merceria). En dues estades al Japó perfeccionà la presentació de les obres seguint la tècnica dels kakemono, suspeses d’una barra.

Davant les seves obres hom pot apreciar les veladures de les distintes capes, amb restes d’imatges, paraules i dibuixos que esdevenen rastres del passat, bocins de memòries difoses i tenyides pel pas del temps, ensomnis que posen de manifest la impossibilitat d’aprehendre allò que visquérem.

En el seu rescat d’imatges del passat hi ha també una mirada enrere per recuperar els valors humans, aquells que la il·lustració, que preconitzà l’emancipació col·lectiva de l’home, no ha estat capaç d’assolir en aquest món globalitzat i tecnològic, tal com Zygmunt Bauman establí a Retrotopia, la seva obra pòstuma. La pèrdua de la fe en les utopies no ha anul·lat però l’aspiració de l’home a un món millor, que avui necessita fer valdre els triomfs del passat.

A «Beyond the sea», un projecte encara no exhibit, José Cruz ens acosta a la idea de cabana. Petites arquitectures fetes amb troncs i canyes, on trossos de plàstic reutilitzat, cautxú i altres materials de rebuig cobreixen part de l’estructura i completen aquest discurs al voltant de l’anhel de construir un refugi físic i mental fonamentat en la identitat, la memòria i el passat.

Leave a Reply