Any de celebracions

Els grans artistes, aquells que han viscut l’art com un destí, no com una professió o una feina, han dedicat les seves vides a aprofundir en la condició humana i a analitzar i denunciar l’ordenament social i cultural. És a ells, i als escriptors, músics, filòsofs i científics, a qui els devem el grau de desenvolupament que hem assolit, malgrat les deficiències que posen en qüestió la nostra condició d’éssers humans lliures i emancipats. En temps com els nostres, de crisis ecològiques, polítiques i socials, és bo recordar el seu llegat i la seva determinació i coratge per apropar-se a l’excels. Recordem en aquests moments els aforismes de Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948-2018), catedràtic, investigador, divulgador científic i escriptor, relatius a la creativitat i a la mediocritat. Respecte al primer escrigué: «La creativitat requereix barra lliure amb les idees». De la segona digué: «El mediocre és pitjor que el bo, però també és pitjor que el dolent, perquè la mediocritat no és un grau que pugui millorar o empitjorar, és una actitud».

Cada any celebram aniversaris o centenaris de personatges centrals en el nostre imaginari col·lectiu. Ciutadans que gràcies al seu talent i treball han aportat valor a la història de la nostra civilització i mereixen el nostre reconeixement i admiració. Enguany, museus de tot el món retran homenatge a artistes transcendentals coneguts per molts de nosaltres. Vegem-ne alguns:

Leonardo da Vinci. Va morir fa 500 anys, el 2 de maig de 1519 a Amboise (França) amb seixanta-set anys. A part de l’exposició que encara podem veure a la Biblioteca Nacional de Madrid, on es mostren dos còdexs manuscrits del mestre, seran París, Londres, Milà i Florència les ciutats on se celebraran les exposicions més importants. La de París, al Museu del Louvre, serà la més completa, ja que és el museu que en conserva les millors obres (La Gioconda, Sant Joan Baptista, La Mare de Déu amb l’infant i santa Anna, La Mare de Déu de les roques, La Belle Ferronièr e).

Leonardo da Vinci. La mona lisa, 1503 – 1519. Oli sobre fusta. 77 x 43 cm (detall)

Pieter Brueghel el Vell. Morí el 1569, fa 450 anys. Fou el pintor flamenc més important del segle XVI i revolucionà la pintura de paisatge amb un univers pictòric innovador i original. El Kunsthistorisches Museum de Viena acaba de tancar una gran antològica amb tres quartes parts de la seva producció pictòrica, la meitat dels seus dibuixos i obra gràfica. També hi haurà importants exposicions a Brussel·les i Anvers.

Rembrandt Harmenszoon van Rijn. El 4 d’octubre farà 350 anys que va morir, el 1669, amb seixanta-tres anys. Considerat un dels grans mestres del Barroc i màxim exponent del seu temps a Holanda, aquest país ha programat una gran mostra al Rijksmuseum d’Amsterdam a partir del 15 de febrer, una altra que ja es pot veure al Mauritshuis de la Haia, diverses exposicions a la seva casa museu d’Amsterdam i una altra a Leiden, on va néixer.

Pierre-Auguste Renoir. En el centenari de la seva mort, França organitza diverses exposicions, entre les quals les del Museu de Montmartre, el Musée de la Genouillère, la de la seva casa d’estiu al poble d’Essoyes i a Canha de Mar, on visqué els darrers dotze anys de la seva vida.

Gustave Courbet. El pare del realisme naixia fa 200 anys, un 10 de juny, a Ornans, França. El Gustave Courbet Museum, a Ornans, organitza durant l’any diverses exposicions que permetran conèixer millor el seu llegat.

John Ruskin. També fa 200 anys que va néixer aquest escriptor i crític d’art anglès, proper a les idees dels socialistes utòpics, que preconitzaven un nou ordre social en el qual l’art havia de tenir un paper central mitjançant artistes compromesos.

Finalment, no podem deixar de referir-nos al centenari del naixement de la mítica escola de disseny i arquitectura Bauhaus, a Weimar. Walter Gropius, de la mort del qual també celebram els 50 anys, el 5 de juny de 1969, la va fundar el 1919 i va ser-ne el director fins al 1928. Entre els seus professors hi havia Paul Klee, Wassily Kandinsky, Oskar Schlemmer o László Moholy-Nagy.

En parlarem de tots ells.

Leave a Reply