Art i hermetisme

El domini de la raó d’ençà de la Il·lustració, a final del segle XVIII, ha estat la manera segons la qual hem entès el món i a nosaltres mateixos. Així, el progrés s’ha fonamentat en la ciència i el racionalisme, que amb la seva llum ha il·luminat la vida negant o ignorant allò que no és visible o mesurable. Malauradament, però, el segle XX va ser ple d’esdeveniments terribles que naixien o es justificaven amb la raó. L’art va tornar a mirar cap a tradicions no racionalistes, les que cerquen un coneixement i una comprensió de la realitat profunds mitjançant nivells de consciència superiors, al marge de la lògica.

“La llum negra”, al CCCB de Barcelona fins al 21 d’octubre, és una exposició que explora la influència de les tradicions esotèriques en l’art contemporani des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Sufisme, càbala, alquímia, màgia, ocultisme, teosofia i psicodèlia van ser i són font d’inspiració i de coneixement per a nombrosos artistes des de la segona meitat del segle passat i encara avui, quan la nostra societat intenta convertir l’art en consum, divertiment i experiència lúdica, enfora de les missions emancipadores, pedagògiques i espirituals de l’art. L’exposició, comissariada per Enrique Juncosa, actua doncs com un revulsiu i una agitadora de consciències, i reivindica l’existència d’un art fonamentat en el misteri i en el coneixement intuïtiu.

En un breu recorregut per l’exposició citarem alguns dels artistes més significatius:

Harry Smith (1923-1991) i Jordan Belson (1926-2011). Amics, cineastes experimentals, pintors i pioners de la psicodèlia, es van inspirar en l’obra de Kandisnky. El primer, ocultista i místic, va tenir un paper rellevant en l’escena beat de Nova York i es va interessar especialment per la música folk, els rituals màgics dels indis Iummi i per les drogues psicodèliques.

Barnett Newman (1905-1970), Ad Reinhardtt (1913-1967), Mark Rothko (1903-1970) i Agnes Martin (1912-2004) van pertànyer al moviment expressionista abstracte i són considerats antecessors del minimalisme. Tots ells es van interessar per la mística i per l’experiència transcendent. Per a assolir-la les seves obres es fonamenten en el color i la llum.

Antoni Tàpies (1923-2012) i Joan Ponç (1927-1984) van iniciar la seva carrera artística en plena postguerra espanyola sota la influència del surrealisme, la psicoanàlisi i l’obra de Paul Klee. Tots dos exploraran mons onírics i visionaris en una primera etapa. Després, Antoni Tàpies desenvolupà el llenguatge informalista que el va fer cèlebre introduint símbols i jeroglífics provinents del budisme zen.

Henri Michaux (1899-1984) va ser un destacat membre de la vida cultural parisenca de la postguerra. Les seves obres ideogràfiques, on línia i signe adquireixen tot el protagonisme, estan influïdes per les cultures orientals que visità en el període 1931-1932 i pels efectes de la mescalina.

Aleister Crowley (1875-1947) va ser una de les figures més destacades de l’ocultisme. Amic de Yeats, Pessoa, Rodin o Man Ray, va fundar un orde hermètic anomenat Thelema i va dissenyar les portades d’àlbums com Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Road (The Beatles), Dark side of the moon (Pink Floyd) o Beggars Banquet (The Rolling Stones).

Joseph Beuys (1921-1986) preconitzava, com Rudolf Steiner (1861-1925), fundador de l’antroposofia, que l’ésser humà havia de tornar a connectar amb les seves emocions i espiritualitat i que la pràctica artística tenia un paper fonamental en els canvis socials i polítics.

En les dècades dels anys vuitanta i noranta artistes com Francesco Clemente (1952), Fred Tomaselli (1956) o Wolfgang Laib (1950) entenen la pràctica artística com un vehicle per a assolir un nivell cognitiu superior.

Abstracció, simbolisme i geometria són també camins per arribar al coneixement profund de les coses en artistes com Matías Krahn (1972) o Lousie Despont (1983).

Aquests són tan sols alguns del artistes presents en aquesta mostra, un viatge per mons ocults i amagats que sovint no acceptam a causa de la influència de l’esmentat racionalisme.

Leave a Reply