La mediterraneïtat de Mona Hatoum

“Tota generositat cap al futur consisteix a donar-ho tot en el present”, Albert Camus

Al Mare Nostrum, bressol de grans civilitzacions, conviuen formes i estils de vida molt diversos, una diversitat única al món. Però aquest mosaic de cultures ha generat al llarg de la història conflictes que encara avui persisteixen i que tenen l’arrel en la desigualtat i la por del desconegut. Albert Camus va ser un pensador que, en la seva curta vida, entengué que si no coneixes l’altre difícilment podràs entendre el món. Es rebel·là contra la injustícia, la desigualtat i el totalitarisme que veié a Argèlia i que avui també ens envolta. Davant de l’absurd d’aquesta vida (què fem aquí?) i del pessimisme que ens pot aclaparar, promogué la mobilització, l’acció per a trobar satisfacció i felicitat.

És aquest compromís social i polític el que el Premi Trobades Albert Camus vol reconèixer enguany en l’obra de Mona Hatoum (Beirut, 1952). En ella, com en Camus, vida i obra són inseparables, tan per la seva condició de palestina i libanesa com per la seva obra, carregada de contingut polític mitjançant l’ús de la paradoxa i la contradicció.

Va ser l’exposició “Sensations”, organitzada per Charles Saatchi el 1997, la que la donà a conèixer definitivament. Les seves exposicions arreu són habituals (Centre Pompidou, París, 2007; Fundació Miró, Barcelona, 2012; Tate Modern, Londres, 2016). Arribà a Londres a mitjans dels anys seixanta fugint de la guerra civil libanesa i a partir dels seus estudis a la Slade School of Art desenvolupà un art fonamentat en les idees de gènere i raça, política i individu, a través de la performance. A final dels vuitanta, en veure que la performance s’havia formalitzat en excés, teatralitzant-se i perdent la improvisació que l’havia caracteritzada, començà a fer instal·lacions i escultures de gran format.

Amb aquestes o bé denuncia el control social mitjançant estructures geomètriques basades en la quadrícula, o cerca provocar en l’observador emocions contradictòries (desig-repulsió o por-fascinació) sobredimensionant objectes quotidians. Uns ratlladors de formatge gegants convertits en un paravent o objectes de cuina electrificats són utilitzats com a metàfores del privat i públic i esdevenen coses perilloses i amenaçants.

Entre els seus referents trobam el minimalisme i el surrealisme. Li interessa l’art minimalista, en especial Sol Lewitt (Connecticut, 1928 – Nova York, 2007), per la seva puresa formal, que ella transforma afegint continguts aliens i creant una paradoxa que l’acosta al surrealisme. Ja de petita va quedar fascinada per aquest moviment i el seu primer llibre d’art va ser un de Magritte. Amb ell es va adonar que les coses no són com semblen i que cal mirar per sota de la superfície. Problemes com la inestabilitat, l’enfrontament, les contradiccions, la distància, la reclusió i el sinistre sorgeixen de la idea de trauma procedent de la psicoanàlisi i determinen la nostra manera d’interpretar el que ens envolta.

Les seves són obres creades per a ser visualment atractives, per a fer reflexionar i per a provocar una reacció física i emocional.

El primer Premi Trobades Albert Camus recau així en una dona rebel que dibuixa el contingut de les trobades de l’abril de l’any vinent: els camins de la rebel·lia. També és dona l’autora del guardó entregat a Mona Hatoum: Nuria Román. Una pedra sostinguda per tres punts a una estructura quadrada metàl·lica sintetitza la idea d’origen. La Mediterrània com a bressol i espai comú sobre el qual construir una comunitat fonamentada en el respecte, la igualtat i el diàleg.

Leave a Reply