Archive for mayo, 2018

Arts & Crafts

domingo, mayo 20th, 2018

“No tenguis res a casa teva que no sàpigues que és útil o no consideris bell”, William Morris

El 1861, a la Gran Bretanya, en plena revolució industrial, essent encara vius els anhels idealistes del moviment romàntic i amb les idees socialistes estenent-se com la pólvora, un home extraordinari va lluitar per canviar la societat a través de l’art i la bellesa: William Morris (Walthamstow, 1834 – Londres, 1896). La seva casa familiar de Walthamstow, al nord-est de Londres, és una magnífica casa victoriana amb un extens jardí que avui allotja la William Morris Gallery, bressol del moviment Arts & Crafts. La lluita contra la desigualtat social, la protecció del medi ambient i la preservació del patrimoni cultural havien de ser els pilars sobre els quals una nova societat s’havia de fonamentar, una societat en la qual les vides dels homes i les dones només podien adquirir sentit a través d’una feina creativa i ben feta. L’artesania, l’ús de materials naturals i uns dissenys bells i funcionals van regir tota la producció de Morris, Marshall, Faulkner & Co., l’empresa que William fundà l’any 1861. Vitralls, edicions de llibres, tapissos, dissenys tèxtils, rajoles, llums o mobles són alguns dels objectes que Morris dissenyà per a fer de les llars espais dignes i bells.

Tot i el seu origen burgès, a William Morris li agradava experimentar personalment amb els materials, vestir roba de feina, aprendre noves tècniques i dominar les antigues, especialment les relatives a l’estampació tèxtil, amb dissenys encara avui admirats i reproduïts. Especial interès li produí l’art medieval, i en especial els vitralls gòtics que contemplà a França i la Gran Bretanya i els llibres de llegendes, la del rei Artur per damunt de tot. The nature of gothic: A chapter of the stones of Venice, de John Ruskin (1892), és un llibre que li va produir un fort impacte. En aquest llibre l’autor responsabilitza la industrialització de l’ofec patit per la creativitat i del dany produït a l’art i a la societat.

Morris, Marshall, Faulkner & Co. va convertir-se en Morris & Co. el 1875 i va obrir botiga a Oxford Street. Subministrava tota mena d’objectes decoratius a cases de la burgesia i de la classe mitjana anglesa, europea, americana, canadenca i australiana. Però els alts costos de la producció artesanal no li permeteren arribar a la classe obrera, fet que portà Morris a radicalitzar les seves idees polítiques i a convertir-se en un destacat activista de les idees socialistes promogudes per Karl Marx.

El museu de Londres recull a bastament el seu compromís polític, que a partir de 1880 ocupà una gran part de la seva vida. “La societat avui és un naufragi en el qual uns es mengen els altres” va deixar escrit. Les seves conferències, mítings i manifestacions públiques preconitzant una revolució en la qual els treballadors prenguessin el control de les seves vides tingueren un fort impacte en aquella societat victoriana, una societat en la qual les condicions d’habitatge i laborals eren deplorables i la contaminació ambiental altíssima.

El moviment Arts & Crafts es va escampar a partir de 1890 per tot Europa, de manera que cada país, fent seus els principis del moviment, va desenvolupar estils nacionals propis. Als Estats Units, Frank Lloyd Wright va incorporar els vitralls i els mobles de disseny rectilini, a Alemanya els tallers van començar a crear objectes de qualitat a preus assequibles i a Noruega i Finlàndia es va recuperar la tradició vikinga. A Espanya, Barcelona va encapçalar l’estètica del moviment a través de figures com la de Josep Puig i Cadafalch o Lluís Masriera. A la Casa Amatller, al passeig de Gràcia, les tapisseries es van decorar amb teles del dissenyador Harry Napper i el col·leccionista Alexandre de Riquer va intervenir perquè el Museu Nacional d’Art de Catalunya adquirís obres d’artistes i artesans britànics.

“William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya” recull el seu llegat en una extraordinària exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que podeu veure fins al 21 de maig.

 

“Arte” a l’Orfeó Maonès

domingo, mayo 6th, 2018

El 1994 s’estrenava al Teatre dels Camps Elisis de París l’obra Art, escrita per la dramaturga jueva nascuda a França Yasmina Reza i produïda per Sean Connery. L’èxit va ser absolut i des de llavors s’ha representat a nombrosos escenaris i s’ha traduït a vint-i-cinc idiomes. El 1998 va rebre el premi Tonny Award i l’any 2000 Yasmina Reza va rebre el Gran Premi del Teatre concedit per l’Acadèmia Francesa.

Els pròxims dies 18, 19 i 20 de maig la companyia liderada per Juan Cubas portarà a Menorca aquest text en una gira per l’illa que s’inicia a l’Orfeó Maonès. Javier Espín, Javier García i el mateix Juan Cubas interpreten els tres personatges que veuen perillar la seva amistat a causa d’un quadre. La versió que podrem gaudir a l’Orfeó és la que va dirigir Josep Maria Flotats en la seva estrena a Espanya el 29 de setembre de 1998 al Teatre Marquina de Madrid.

En Sergio (Javier Espín) adquireix un quadre d’un famós autor contemporani que manté clares similituds amb l’obra de Kazimir Malevick (1918) Carré blanc sur fond blanc. És un quadre abstracte blanc amb unes línies blanques d’una altra tonalitat. Les reaccions d’en Marcos (Juan Cubas) i n’Iván (Javier García) generen una discussió, fins i tot violenta, que va més enllà del debat sobre l’art contemporani i acaba posant en evidència les fragilitats de cadascun en la percepció i en la gestió de la realitat així com en el fracàs en les nostres aspiracions. Els tres actors generen una dinàmica en la qual ―com que en fan un gra massa, de les coses― acaben impossibilitant la comunicació i convertint la situació en còmica.

Dels molts diversos aspectes que l’obra tracta el del gust és el que primer ens interpel·la. Com pot ser que a en Sergio li agradi el quadre? Deia el crític d’art Clement Greenberg (Nova York, 1909-1994) que no podem triar si una obra ens agrada o no, com tampoc podem triar si la llimona és àcida o el sucre dolç. Són molts els factors psicològics, culturals i socials que modelen el gust i la seva argumentació té un caràcter totalment subjectiu. Sí que és cert però que les qualitats del gust i el seu judici té en l’expressió “m’agrada – no m’agrada” la seva forma més rudimentària, la que genera més incomprensió, com succeeix a l’obra. La subjectivitat del gust evidenciarà, en descobrir la complexitat psicològica de cada personatge, els rols de cada amic en el grup i les expectatives no satisfetes.

Com es pot haver gastat en Sergio 30.000 € en un quadre?, es demanen en en Marcos i n’Iván. I aquí entram en una nova polèmica relativa al mercat de l’art contemporani, a la relació preu-valor i a l’elevació de l’artista a la categoria de divinitat. No és l’objectiu d’aquest article analitzar aquestes qüestions, algunes de les quals ja han estat comentades en anteriors entregues. Es dona el cas que el recel envers els preus de l’art no té lloc en la música, el teatre o el cinema, on les quantitats milionàries pagades a cantants i actors no desperten tanta malfiança. Arte ens confronta amb la tirania d’un mercat que equipara preu i valor, i amb ciutadans que, moguts per la defensa d’interessos particulars, han renunciat al compromís amb els ideals socials i col·lectius.

L’excel·lent interpretació dels tres actors ens permetrà copsar la complexitat del text tot gaudint de la comicitat amb la qual els diferents personatges són tractats, que posa al descobert les seves contradiccions i circumstàncies.

Foto: Mikel Llambias