Archive for febrero, 2018

Els museus en xifres de visitants

domingo, febrero 25th, 2018

En les darreres setmanes hem conegut les dades dels visitants dels museus d’arreu relatives a l’any 2017. Òbviament institucions museístiques, gestors públics i tots els qui entenem la cultura com un bé social ens congratulam dels increments anuals que molts museus i centres d’art experimenten anualment. Visitar un museu o una sala d’exposicions és una forma d’incorporar valors elevats com la bellesa, l’harmonia o la noblesa, consubstancials al fet cultural i a la dignificació de l’ésser humà.

Museus i centres d’art dissenyen però polítiques distintes en les quals, de vegades, el nombre de visitants no és un objectiu a assolir. Es tracta de centres que tenen en el seu ADN la promoció i divulgació de propostes artístiques poc conegudes o molt innovadores i per tant minoritàries. La seva existència és necessària també, tot i que es tendeix a quantificar-ho tot i a creure que l’èxit depèn de les masses de públic que visiten una exposició.

En aquest sentit l’any 2017 la Fundació Tàpies de Barcelona va patir una caiguda del 17 % en relació amb l’any anterior amb 51.000 visitants. Dues exposicions, la d’Oriol Vilanova i la d’Alan Sekula, van ser però molt aplaudides per la crítica.

També a Catalunya el Teatre-Museu Dalí va rebre 1.207.147 visitants, el Museu Picasso 1.046.190 visitants i el MNAC 849.262 visitants, un 6,4 %, 9,5 % i 5,9 % més que l’any anterior respectivament. També altres museus de l’Estat han vist augmentar les seves xifres: el Guggenheim de Bilbao amb un 13 % més (1.300.000); el Museu Picasso de Màlaga amb un 14 % (636.000), o el Museu El Greco de Toledo amb un 10 % (261.000). En general s’ha incrementat el nombre de visitants als museus espanyols i molts han batut rècords, cosa que sembla indicar que el turisme cultural s’està arrelant. Cal recordar però que són els turistes estrangers, i no els habitants locals, el gruix del públic dels museus, tant a Espanya, com a Catalunya, com a Menorca.

 

Les exposicions blockbuster (grans exposicions) tenen un paper molt important a l’hora de d’engreixar les xifres de visitants. L’exposició “Bill Viola: retrospectiva” va batre el rècord del Guggenheim de Bilbao amb 710.995 visitants. La xifra és impressionant, més tenint en compte que Bill Viola és un videoartista amb una obra plena de transcendència mitjançant l’estudi de les emocions humanes.

A Menorca les xifres també segueixen la tendència observada a la resta de l’Estat. La sala d’exposicions El Roser de Ciutadella va rebre el 2017 un total de 31.732 visitants. És l’espai expositiu més visitat de Menorca, la seva ubicació és, sens dubte, un dels seus punts forts, com també l’atractiu turístic de la ciutat. No ens detindrem aquí a analitzar les exposicions que més èxit van tenir per manca d’espai, però qualsevol dia en parlarem. El Museu de Menorca va rebre l’any passat 22.450 visitants, dels quals 19.486 van visitar l’exposició “Pascual Calbó i Caldés (1752 – 1817)”, oberta des del 6 d’abril fins al 21 de gener d’enguany. En relació amb l’any 2015 (no disposam d’informació de l’any 2016) suposa un increment del 10 %. Finalment, el centre d’art Col·lecció Hdez. Sanz-Hdez. Mora – Ca n’Oliver va rebre 14.752 visitants, un 22 % més que l’any anterior, quan es va introduir el pagament d’entrades i el nombre de visitants es va reduir en relació amb l’any 2015 (12.234). En tots es confirma una tendència a l’alça en els mesos que no són els habituals de la temporada d’estiu.

Les dades presentades semblen corroborar i millorar les que publicava l’Anuario de Estadísticas Culturales 2017 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i les de l’informe Consum cultural a les Illes Balears 2016, publicat per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern balear, que vam analitzar amb el canvi d’any. Continua però viu el debat sobre els objectius dels museus i el necessari equilibri entre la dimensió popular (audiències), la recerca de qualitat i la coherència amb la missió del centre.

Binissafúller Roters. El pas del temps

domingo, febrero 11th, 2018

Dels cent trenta-dos rellotges de sol que hi a inventariats a Menorca (1) un d’ells destaca per les seves dimensions i per la riquesa de símbols i iconografies que conté. Construït el 1976 per Carlos Roters, es troba a la cruïlla del carrer de Llevant amb el carrer Botànic de Binissafúller. Està format d’un obelisc de bronze de cinc metres d’alçada encerclat a la base per una rosa dels vents: “Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món” diu el refrany popular. L’ombra del sud es projecta sobre un paviment en el qual hi ha inscrits els signes del zodíac, i al final d’aquest un altre rellotge de sol, aquest en una pedra horitzontal, completen aquest homenatge al sol, els astres i el vent.

Van ser els egipcis els primers a utilitzar l’obelisc per a conèixer el moviment del sol, allà pel segle XV abans de Crist. Va néixer però per honorar el déu Sol (Amon-Ra) deu segles abans, a la V dinastia, i eren comuns els jeroglífics que el faraó feia tallar als quatre costats narrant els esdeveniments pels quals s’erigia.

Carlos Roters arribà a Menorca el 1959 aconsellat per un amic seu, alemany també i artista. Després de comprar-se una casa a Alcalfar i decidit a construir una nova vida a Menorca, va comprar els terrenys de l’actual urbanització de Binissafúller i va continuar fent feina en allò que millor sabia fer: els treballs d’artesania. L’excel·lència i originalitat del seu treball amb pergamí, joies, bibliofília, làmpades, il·luminació de sostres, fosa en vidre, treballs en metall, etc., el portà a participar en la decoració de luxosos creuers i hotels, així com en prestigioses exposicions al Rockefeller Center de Nova York o a Munic.

Tot i que sempre es va considerar un artesà la seva obra va molt més enllà i els seus dibuixos, obres en metacrilat i escultures contenen significats ocults i una proposta estètica coherent i consistent. Carlos Roters va ser un artista de la línia, capaç de construir-hi formes capritxoses amb què acostar-se a l’infinit. Línies mòbils, espirals, anguloses o corbes, paral·leles o encreuades, cercles i triangles. Amb elles l’autor construïa un microcosmos, la manifestació ordenada d’un món mitjançant signes que poden recordar l’alfabet etrusc. L’interès de Carlos Roters per la cal·ligrafia va estar molt lligat a la seva dona, reconeguda cal·lígrafa i autora de magnífiques còpies d’incunables, filigranes i miniatures incloses. Junts van crear una tipografia nova fins i tot.

Els seus dibuixos abstractes contenen signes però també formes orgàniques primigènies. El jardí botànic de casa seva l’inspirà forçosament, és una de les col·leccions de cactus més importants del Mediterrani oest. Les seves hèlixs, ovals o circumferències de les seves composicions ens suggereixen les primeres aquarel·les de Kandinski, les obres de Joan Miró dels anys trenta o el constructivisme de Joaquín Torres García.

Les quatre cares de l’obelisc de Carlos Roters ens recorden: ‘Amb la sortida del sol fugen les tenebres’ (cara est); ‘Pels amics a qualsevol hora’ (cara sud); ‘La llum mostra l’ombra’ (cara oest); ‘Reconec la fugacitat’ (cara nord). Aquestes frases, escrites en llatí, com a molts altres rellotges de sol, s’acompanyen del llenguatge sígnic tan característic de Carlos Roters. L’estat de conservació del rellotge i el seu entorn és força millorable i una placa explicativa ajudaria el visitant a entendre millor el significat de l’obelisc i a conèixer el seu autor. Menorca, al cap i a la fi, no té gaire exemples d’intervencions públiques de caràcter artístic i Carlos Roters ens va deixar un llegat que cal protegir i difondre.

 

(1) www.elsolieltemps.com