Radiografia de la cultura I

El mes de novembre passat es va fer públic l’Anuario de Estadísticas Culturales 2017, elaborat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. S’hi recullen dades relatives als hàbits culturals, al consum, a l’ensenyament, al turisme i a les empreses culturals.

La cultura continua aportant al PIB nacional un 2,8 %, el mateix que l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Si tenim en compte però l’activitat generada per les empreses relacionades amb la propietat intel·lectual (entitats de gestió principalment) aquest percentatge arriba al 3,2 %, un percentatge similar, encara que lleugerament inferior, al d’altres països europeus i pràcticament igual que el PIB cultural mundial, un 3 %. El seu impacte en el mercat laboral és tal que la cultura al món genera més llocs de treball que el mercat automobilístic d’Europa, el Japó i els Estats Units junts.

A Espanya 544.000 persones treballen en l’àmbit de la cultura, un 3 % dels llocs de treball. El 53 % disposen d’un contracte indefinit. Pel que fa a les empreses culturals el 63 % les formen autònoms i el 29,4 % tenen menys de cinc treballadors. Aquesta és una dada sorprenent que no té equivalent en cap altre sector econòmic i que posa de manifest formes distintes d’entendre la feina, més properes a l’economia col·laborativa i en xarxa, on la vocació té un paper important, com succeeix també en la medicina o l’educació, per exemple.

El consum de les llars espanyoles en cultura presenta una mitjana de 306,7 € anuals. L’anuari però comptabilitza les quotes de televisió, el tractament de la informació i Internet i els equips de so i audiovisuals com a part d’aquest consum. Si tenim en compte només llibres, instruments de música, publicacions periòdiques, serveis culturals (exposicions, museus, biblioteques…) i llibres el percentatge restant (39,2 %) equivaldria a 120 €.

Pel que fa als hàbits culturals s’observa un augment de les visites a exposicions, museus i biblioteques, així com un augment de l’assistència a teatres, dansa i concerts de música clàssica. Les activitats però més majoritàries són escoltar música, llegir i anar al cinema. Menorca, però, segons l’informe “Consum cultural a les Illes Balears 2016”, publicat per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern balear, presenta algunes diferències: si bé les visites a monuments i jaciments i a exposicions i museus registren uns percentatges semblants, fins i tot superiors, el cinema no és una pràctica tan majoritària, com tampoc ho és llegir. Sí, en canvi, que l’assistència a concerts és major a Menorca.

L’anuari també posa en relleu el significatiu augment que experimenta la pràctica d’activitats com la fotografia, el vídeo i les arts plàstiques en el temps lliure. Englobades com a arts visuals representen el 65,9 % de les pràctiques culturals que desenvolupen els ciutadans. Segueixen tocar instruments i l’escriptura, ambdós amb 7,8 %. També el nombre d’alumnes inscrits a centres d’ensenyament artístic no reglat ha augmentat. Destaca especialment la música per sobre de la resta, amb un 83,2 % dels alumnes. A la universitat un 12,6 % dels alumnes es matriculen en ensenyaments relacionats amb professions culturals.

Vull posar l’èmfasi en aquestes últimes dades, ja que la cultura està íntimament lligada a la creació i aquesta ho està també a la felicitat. Diu Cristóbal Gastó, psiquiatra, en un passatge del documental El (sin) sentido, projectat recentment a Menorca: «…entendería la felicidad, para el hombre, cuando no se le priva de su actividad creadora. Y por tanto somos felices no tanto por no poseer aquello que uno desea, como algunos lo han definido, sino por la imposibilidad de tener actividad libre creadora, por pequeña que sea. Por eso siempre se ha dicho que los hombres nos parecemos a los dioses».

 

 

 

 

 

 

Leave a Reply