L’espoli dels jueus

El vint-i-cinquè aniversari de la creació del Museu Thyssen-Bornemisza, museu nacional pertanyent a l’Estat espanyol des de 1993, discorre en paral·lel a la demanda judicial que els hereus de Claude Cassirer han presentat al tribunal d’apel·lacions del Novè Districte de San Francisco en relació amb el quadre Rue Saint Honoré a la tarda. Efecte de pluja (1897), de Camille Pissarro, espoliat pels nazis a Lilly Cassirer Neubauer, àvia de l’esmentat fotògraf. Per poder aconseguir un visat per sortir d’Alemanya, aquesta dona jueva es va veure obligada a vendre’l per 360 dòlars, en marcs alemanys. Després de la guerra Lilly Cassirer va reclamar judicialment l’obra i el Govern federal alemany la va reconèixer com a propietària legal i li va entregar 120.000 marcs com a compensació.

El baró Hans Heindrich Thyssen-Bornemisza la va adquirir el 1976. L’advocat de la família Cassirer, amb el suport del Congrés Jueu Mundial i la Comunitat Jueva de Madrid, així com la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, al·leguen que “les coses mobles furtades o robades no poden ser prescrites per als que les furtaren o robaren”, tal com estableix l’article 1956 del Codi civil espanyol. D’altra banda, l’Advocacia de l’Estat argumenta que l’aplicació d’aquest article no escau, atès que exigeix que existeixi una sentència condemnatòria contra el que ha estat furtat o robat. La sentència, que es preveu que es faci pública ben aviat, podria jutjar el Museu Thyssen-Bornemisza per “encobridor”, segons les lleis americanes. Anne Webber, presidenta de la Comissió per a l’Art Confiscat a Europa, estima que, segons la catalogació feta per aquesta comissió, hi ha un total de 218 obres d’aquest museu sobre les quals recau la sospita d’art espoliat. Espanya i Itàlia serien, segons ella, els països menys disposats a investigar i tornar les obres als seus propietaris originals. Holanda, Alemanya i Àustria es troben entre els països més proclius a investigar i tornar l’art espoliat, mentre que el Regne Unit es resisteix a tornar-les, encara que sí que investiga els casos denunciats. Després de la Segona Guerra Mundial, França va recuperar unes 60.000 obres i objectes, 45.000 dels quals van tornar als seus propietaris, mentre que va vendre els 15.000 restants.

La majoria dels museus tendeixen a retornar les obres espoliades i només ocasionalment les conserven quan es tracta d’obres rellevants per a la seva col·lecció o perquè no volen admetre que tenen obres que no haurien de tenir. A Espanya un dels exemples més coneguts és el de La família en metamorfosi, d’André Masson, un quadre reclamat per la família del jueu David Weil que va quedar en mans del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia després d’arribar a un acord.

Les 25.000 obres d’art espoliades pels nazis i registrades a www.lostart.de són una petita part de les 600.000 obres i objectes que durant el període 1933-1945 es creu que van ser robades a la comunitat jueva europea. Un bon nombre van passar per Espanya. És el cas de la col·lecció de la família Rosenberg, que en la seva fugida cap als Estats Units van passar per França i Espanya, de manera que tan sols una part de la col·lecció va arribar a la seva destinació.

La Comissió per a l’Art Confiscat a Europa ha denunciat en diverses ocasions la manca de diligència d’Espanya en l’aplicació dels acords internacionals en matèria d’art espoliat. La futura sentència del Tribunal d’Apel·lacions del Novè Districte de San Francisco i les conclusions a les quals arribi el Congrés Jueu Mundial i la Comissió, presidida per Anne Webber, sobre altres obres del Museu Thyssen-Bornemisza seran una bona ocasió perquè Espanya s’alineï amb els països compromesos amb la restitució de l’art robat pels nazis als jueus.

Camille Pissarro. Rue Saint Honoré a la tarda. Efecte de pluja (1897)

One Response to “L’espoli dels jueus”

  1. manumenorca dice:

    … y recordemos que los nazis llevaban la divisa “gott mit uns” en la equipación militar al causar todas aquellas barbaridades… tampoco olvidemos que Hitler era católico y estaba obsesionado por los fieles de otro culto diferente del suyo… esa triste guerra tuvo mucho de religiosa, con un Vaticano silente y en muchos casos una población cristiana de bien que miraba hacia otro lado… Europa a lo largo de la historia fue desangrada por hordas de fanáticos religiosos, no muy diferentes del actual ISIS… muchos de esos expolios los realizaron personas muy piadosas con conocimiento de causa, eso también es mencionable

Leave a Reply