Quan la tecnologia anul·la el pensament

La majoria de nosaltres mirem el nostre smartphone entre vuitanta i cent deu vegades al dia segons diversos estudis. Sovint no cerquem res en concret, tan sols l’expectativa d’una notificació o d’un “m’agrada” que reforci el nostre ego i que els experts anomenen reforçament aleatori. La nostra ment, ja distreta per si mateixa, s’ha acostumat, amb la tecnologia digital, a saltar d’un lloc a l’altre processant la informació de forma eficient però essent incapaç d’aprofundir en ella. La pèrdua de la capacitat d’anàlisi i reflexió, que requereix temps i silenci, està amenaçant els processos intel·lectuals que han regit l’evolució de la humanitat.

En una recent trobada amb Josep Maria Esquirol, filòsof i professor de la Universitat de Barcelona i premi Nacional d’Assaig 2016 per la seva obra La resistencia íntima: ensayo de una filosofía de la proximidad, vàrem tenir el privilegi d’escoltar les seves idees al voltant de la tecnologia i el pensament. A parer seu, la tècnica, originàriament concebuda com una millora consistent en el temps per a fer les nostres vides més còmodes, ha esdevingut, en l’àmbit de la tecnologia digital, una forma de consum que està adquirint la categoria d’ideologia. Una ideologia centrada en l’evanescent, el superficial i la fascinació tecnològica que ens fa viure en un somni alimentat per l’evasió que aquesta tecnologia promou. Un símptoma d’aquesta evasió consumista, ens recorda Esquirol, és l’abús que es fa de la paraula innovació. En el món de l’educació, de la política, de l’empresa… es fa referència contínuament a la innovació com la recerca d’el que és inèdit, nou. Hi ha implícit un menysteniment dels fonaments sobre els quals hem construït el pensament occidental i que tenen a veure amb la capacitat de pensar el més profund i essencial, i que són la base de la creació i de la generació del pensament intel·lectual. L’humanisme, ocupat en l’anàlisi d’allò que dona sentit a les nostres vides i en com orientar-les a partir d’allò que és realment substancial (pensar, estimar, sentir, agrair, ser generós…) ha perdut la centralitat que tenia en altres temps.

Deia Friedrich Holdërlin en un poema referint-se a Sòcrates: «Qui pensa el més profund estima el més viu.» En conseqüència, patim un empobriment de la societat que facilita l’aparició d’actituds totalitàries no sempre visibles, alhora que la banalització s’estén fins a fer-nos insensibles al mal (Hannah Arendt). Escriu Ponç Pons en un aforisme incorporat a un quadre de Llorenç Garrit: «Les dictadures torturen, les democràcies anestesien.»

Davant d’aquesta apoteosi tecnològica sembla haver-hi, doncs, una certa apocalipsi intel·lectual en la qual els pensadors, que en un altre temps eren guies i referents de la societat, semblen viure en un estat de letargia, resignació o por a expressar-se. Avui, la seva visibilitat en els mitjans de comunicació és quasi nul·la. Com diu Jorge Wagensberg, «una societat intel·lectualment sana és aquella que és generosa amb les idees» (La Vanguardia, 9/4/2017). Les tecnologies digitals regeixen avui les formes de comportament i modulen les percepcions dels ciutadans fins al punt de dificultar la gestió de les pròpies emocions. Això és especialment evident en els joves, constantment inquiets, evadits i fascinats per la tecnologia digital. La realitat, que és la verdadera font d’estimulació, és substituïda per la realitat virtual. L’addicció conductual entre els joves adolescents, especialment al joc, ja afecta entre el deu i el catorze per cent dels joves. Set de cada deu adolescents manifesten desconfort o ansietat quan no tenen connexió a internet. El sistema educatiu està eliminant les humanitats del currículum escolar, impedint així als alumnes reflexionar sobre els veritables problemes de l’existència, formular preguntes i desenvolupar un sentit crític, que és la base de la construcció del nou coneixement. El desenvolupament tecnològic ha promogut la idea (de forma molt eficient, per cert) que podem conèixer i utilitzar-ho tot com si fossin recursos al nostre servei, mentre que ha homogeneïtzat els nostres comportaments i idees empobrint la nostra existència. La tecnologia ha esdevingut així una tecnocràcia, cedint a la màquina i a la ciència tot el protagonisme i el govern de les nostres vides. Earl Wiener, enginyer aeronàutic, ens recorda: «Els dispositius digitals eviten errors petits però preparen el terreny per als grans errors.»

 

Leave a Reply