Qüestió de gustos (I)

Davant d’una obra d’art ens podem preguntar què representa, intentant identificar els elements que apareixen; per què, per tal d’entendre allò representat; com, relatiu a l’estructura, la composició i la tècnica; qui n’és l’autor; o quan, per situar-lo en el temps. Són preguntes per a les quals no sempre tenim respostes, de fet, el gran misteri de l’art rau en preguntar més que en respondre. Encara avui les grans obres mestres de la història de l’art són enigmes als quals no em trobat una explicació complerta, ja que apel·len a la nostra mateixa condició humana.

Hi ha, però, una pregunta per a la qual sempre tenim resposta: m’agrada o no m’agrada? És el que anomenem el gust estètic. Tots vostès el tenen, no s’escull de tenir-lo o no. Deia Clement Greenberg, crític d’art i promotor de l’expressionisme abstracte americà, que no pots escollir si t’agrada o no un obra d’art, de la mateixa manera que tampoc pots escollir que el sucre sigui dolç o la llimona àcida. El gust per un quadre, una escultura, un vídeo, una fotografia o qualsevol altra creació artística no depèn de la nostra voluntat, és involuntari i té lloc en el mateix acte de la contemplació. Quantes vegades en un museu o una exposició han sentit al seu voltant: t’agrada? Segur que moltes. En ocasions la resposta haurà estat sí o no; en d’altres haurà consistit en una frase i en d’altres, en un paràgraf. En tots els casos haurà estat la verbalització d’una emoció, un sentiment o una idea que sorgeix espontàniament i que de vegades dóna lloc a acalorades discussions que no porten a enlloc, ja que els gustos no responen a una reflexió intel·lectual a posteriori.

Quan emetem un judici sobre una obra no fem més que valorar la nostra experiència estètica en relació a les qualitats de l’obra que contemplem. Per a què l’experiència estètica tingui lloc és necessària la concentració en l’objecte, l’atenció i l’absència de prejudicis. Una obra abstracta no es pot mirar com un paisatge, on el tema juga un paper important en el nostre judici. La nostra experiència estètica davant d’un quadre abstracte neix principalment dels seus aspectes formals (composició, ritme, simetria, color, textura, matèria, etc.). Si bé dèiem que el gust és universal, les seves qualitats dependran del nivell de formació, s’aprèn a apreciar l’art com també s’aprèn a fer art.

Si repassem les afluències de públic a les exposicions que tenen lloc a Menorca o fora l’illa observarem que hi ha una relació directa amb els gustos de la població. El mateix succeeix amb l’art que penja a les cases, expressió dels gustos actuals. Properament en parlarem, però els avanço que és sorprenent els gran divorci existent entre l’art contemporani i els gustos majoritaris. Aquest és un quadre pintat el 1859 (L’Àngelus de Jean-Francois Millet), el preferit per la població segons un estudi de la UNESCO del 1971. Els pòsters més venuts avui dia al món sencer són, precisament, aquesta obra realista i la La núvia de Chagall, pur simbolisme. L’art abstracte, nascut ja fa més d’un segle, continua sent minoritari. Raons de caràcter històric, social, cultural i psicològic ens ajudaran a entendre el perquè.

 

Questió de gustos (I)

L’Àngelus. 1859. Jean-Francois Millet. Oli sobre tela. 56 x 66 cm

Leave a Reply