Xalubinia: el regne de l’obra gràfica a Menorca

La sala municipal d’exposicions El Roser de Ciutadella acull fins al 31 d’aquest mes la mostra Gravadors de Xalubinia, on descobrirem els camins que han explorat els creadors vinculats al Centre internacional de gravat Xalubinia al llarg dels vint-i-cinc anys d’existència, primer a la seva seu a Salobreña (Granada), i des del 2007 a Alaior.

Xalubinia és un exemple més d’aquelles iniciatives sorgides des de la comunitat artística que es manté en un estat de perpètua precarietat i que, per tant, difícilment serà el que podria haver estat. Presenta clares similituds amb les fàbriques de creació, sovint de titularitat pública, i que tan bons resultats estan donant arreu com a centres d’experimentació, innovació i coneixement; centres que han esdevingut activadors clau en les economies locals. Són equipaments dotats d’una gestió professional i independent, d’un pressupost adequat i d’una planificació estratègica que és el resultat d’una aposta cultural i política valenta i decidida. Xalubinia, amb una llarga trajectòria ja consolidada, també podria esdevenir un centre de referència en el seu àmbit. Convé recordar que, al cap i a la fi, una oferta cultural de qualitat és el millor reclam per al tipus de turisme que l’illa necessita, a banda dels ja coneguts (o encara no?) beneficis que té per a la comunitat. Segons el Anuario de estadísticas culturales 2013 del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, el 2011 el percentatge de la despesa en cultura en relació al PIB per l’administració autonòmica balear va ser del 0,04%, la més baixa d’Espanya (pàg. 84). D’altra banda, la despesa per habitant en serveis culturals està per sobre de la mitjana espanyola (pàg. 108). Són dades que conviden a la reflexió.

Pere Pons, alma mater del projecte, ha acollit any rere any creadors que han trobat en les diferents tècniques gràfiques llenguatges i camins insospitats. Aiguaforts, aiguatintes, tècniques additives, fotogravats, xilografies, serigrafies, linogravats, gofrat, colgraf o carborúndum ens descobreixen experiències plàstiques sorprenents. El mateix Pere Pons destaca pel seu mestratge en la utilització de les matrius de ferro seguint el procés de l’aiguafort a tot color a planxa perduda, amb el qual obté un efecte pictòric únic. A un costat i a altre trobem els gravats d’Angel Ramazzi, amb qui va fundar la sala d’exposicions allà pel 1991 a Xalubinia (nom àrab de Salobreña). En arribar a Menorca de seguida s’hi afegiren Pacífic Camps, Mitiko Shivaira i Marcel Villier. Cada un d’ells va investigar i trobar la tècnica que millor expressa el seu llenguatge plàstic. Mitjançant la xilografia Villier proveeix a les seves dones dansaires de dinamisme i primitivisme. En el monotip Mitiko ha trobat un camí efectiu per plasmar les seves cosmogonies celestials. Per la seva banda, Pacífic construeix els seus poemes visuals combinant objectes, pintura, aiguaforts acolorits, gofrats i/o fotogravats. Amb aquests últims ha experimentat abastament a partir de la tècnica japonesa dels toboyo (planxes de niló) i ha obtingut resultats extraordinaris.

L’exposició ens permet conèixer també l’obra d’altres pintors menorquins que han fet de Xalubinia el seu segon taller. És el cas de Carles Moll, Nuria Teruel o Paca Florit. Carles Moll, llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de gravat, presenta per exemple uns linogravats on els paisatges, sintètics i postcubistes, estan carregats d’un fort magnetisme, el blanc del paper i el negre de la tinta són tots els colors que li calen.

El Centre internacional de gravat ha dut a terme també una important tasca docent des de la seva implantació a la nova seu d’Alaior, el 2010. Pels seus cursos han passat nombrosos alumnes, alguns presents al Roser aquests dies: Marta Lupresti, Jordi Ninyerola i Kodomos. Els cursos són ara impartits per Aina Pla Planas i Verónica Arellano, també presents a la mostra. X-Shell és el títol dels fotogravats i serigrafies que ens presenta Aina, imatges subtils i captivadores de petxines radiografiades.

Però Xalubinia és també una residència d’artistes, quelcom molt important per a la seva inclusió en el circuit artístic internacional. Seth Sánchez, provinent de Veneçuela, n’és un exemple.

Pere Pons, l’artífex del projecte, ha esdevingut així una peça cabdal en la producció i la difusió de l’art a Menorca. Gràcies, Pere!

Xalubinia

“Gravadors de Xalubinia”. Sala d’exposicions El Roser, Ciutadella

Leave a Reply