De professió artista

“Anatomia”, l’exposició que Carles Gomila va presentar a la sala d’es Roser de Ciutadella l’estiu del 2014, destacava per la solidesa de l’obra presentada i per el muntatge expositiu, molt adequat al seu discurs. Erudició, domini de la tècnica, fantasia i misteri eren una constant al llarg del recorregut.

Però aquella exposició anava molt més enllà de la presentació del treball desenvolupat per el pintor des de l’any 2003. Era també una crida a la dignificació de la figura de l’artista. En el catàleg de l’exposició el pintor s’esplaia enderrocant mites i falses creences i apel·lant al seu col·lectiu a assumir la gestió econòmica i comercial de la pròpia activitat artística.

La producció artística contemporània ja no anhela tan sols estar present en museus i galeries. La seva presència en el nostre entorn laboral i social és i serà cada cop més habitual. Això confereix al creador visual un nou rol d’agent social i cultural que l’obliga a adquirir noves habilitats i a estar en contacte permanent amb la societat. Per a complir aquesta responsabilitat social és necessària una actitud compromesa amb l’excel·lència, el rigor i l’autogestió:

Professionalitat. És necessari restituir les de vegades malmeses relacions entre creadors i agents (galeries, marxants, crítics d’art, institucions,…) professionalitzant-les. Les associacions d’artistes son una peça clau. Quantes vegades uns i altres han actuat de forma deshonesta o hi ha hagut malentesos?. No ha estat sovint la passivitat de l’artista el seu origen?.

Talent. D’un artista es demana l’aportació de valor a la societat i als seus individus mitjançant propostes autèntiques i originals. Per a això cal treball i erudició. Els grans artistes han passat hores i hores als museus i han devorat centenars de llibres. Perquè no veiem artistes a les exposicions de l’illa?. Quantes vegades la incomprensió esgrimida amaga una incapacitat per expressar-se o un llenguatge poc entenedor?.

Disciplina. La vida bohèmia no es, com ens han fet creure, font d’inspiració. Aquesta tan sols apareix amb treball i disciplina. Guanyar la llibertat es fàcil, el difícil es gestionar-la, i més sense conèixer-se a un mateix.

Comunicació. Les xarxes socials, una pàgina web, l’assistència a actes socials i culturals donen visibilitat i oportunitats. Una de les lleis més bàsiques del màrqueting ens diu que un consumidor necessita estar en contacte amb informació positiva sobre una persona i el seu producte vint i set vegades abans de considerar invertir en ell. I els pintors viuen de vendre el seu art.

Gestió. Al llarg de la història molts artistes han gestionat la venda de les seves obres. Rubens i Durero son exemples prou coneguts. Un prejudici envers els diners (jo sóc artista!) i una administració ineficient explica moltes economies ruïnoses. El creador visual avui ha d’aprendre a gestionar les finances per tal d’assegurar-se uns ingressos que li donin llibertat per crear. Dormir en un jaç i passar gana pot ser aguditza l’ingeni però no procura talent ni geni.

Les arts visuals tenen avui un paper cabdal en la nova societat del coneixement i el seu pes en l’economia exigeix dels seus creadors responsabilitat i una major professionalització.

Leave a Reply