«Light art»: L’art de la llum

En un article anterior tractàvem l’ús que l’art ha fet de l’ombra al llarg de la història i observàvem que ha anat perdent protagonisme al llarg del segle xx. L’impressionisme juga un paper fonamental en aquest fet: els nous principis que regeixen la representació de la llum es basen en l’autonomia del color al marge de l’objecte representat. El pas del temps també entra a formar part de l’equació, modificant permanentment l’aparença de l’objecte. A partir de llavors es produirà una progressiva dissolució del món objectual, de la realitat física, donant lloc a diversos moviments artístics d’entre els quals destaca l’art conceptual o el «light art».

El «light art» és un important corrent artístic que treballa amb la llum com a objecte en si mateix, no com un mitjà per veure les coses sinó com allò que l’espectador mira. Sovint utilitza llums de colors amb l’objectiu d’experimentar amb la relació espai-llum i amb la percepció sensorial. La llum és així l’objecte d’art, la qual cosa que posa en qüestió el tradicional concepte d’obra d’art com a objecte físic.

Amb motiu de la recent edició de Sónar, el prestigiós festival de música electrònica de Barcelona, es va presentar el projecte RGB/CMY Kinetic a la Fira de Montjuïc. Ha estat desenvolupat per l’estudi berlinès ART+COM, un grup d’enginyers, programadors, dissenyadors i membres del Chaos Computer Club, una associació de hackers alemanya. Es tracta d’una instal·lació formada per una escultura mòbil suspesa en l’espai. Composta de cinc discs que descomponen la llum dels tres colors primaris (vermell, groc i blau) emesa per uns focus i projectada en una pantalla a terra, la instal·lació crea una coreografia de llum. A la llum s’hi afegeix una composició sonora d’Ólafur Arnalds, un artista islandès que tracta les ones sonores com un mitjà físic, com una escultura en tres dimensions. El resultat és una obra d’art que explora les dimensions poètiques de la llum de colors primigenis en una experiència multi sensorial amb intencionalitat meditativa i transcendent. És també tecnologia al servei de l’expressió artística, tecnologia humanitzada.

Aquest és un exemple de com la llum esdevé art per si mateixa i és capaç de qüestionar la nostra percepció i la manera de relacionar-nos amb l’espai i el món. A casa nostra, artistes com Jaume Plensa han creat obres de llum i so extraordinàries. Ólafur Eliasson, Carlos Cruz-Diez, James Turrell o Dan Flavin, aprofundint en les qualitats de la llum, el color i l’espai, han produït obres transcendentals en contingut i significació, que avui dia ocupen un lloc preeminent en el panorama artístic contemporani internacional. En lloc de paleta, pinzells, dissolvent, acrílics o olis utilitzen la tecnologia, els fluorescents, les llums estroboscòpiques, els LED, els colors primaris i l’espai. La immaterialitat de la llum esdevé art, un art sense aparença física que ens qüestiona com mirem i com veiem.

James Turrell Above Horizon, 2004

James Turrell. Above horizon, 2004

Leave a Reply