El mestratge d’en Pacífic Camps

En un capvespre d’amenaçadora rissaga al port de Ciutadella, en Pacífic, ciutadellenc de cap a peus, em condueix per les diferents estances de casa seva mostrant-me els seus paisatges. Estan carregats de fascinació per una naturalesa fantàstica i màgica que un romàntic com Caspar David Friedrich hauria aplaudit de ben segur. L’habilitat d’en Pacífic per transmetre’ns el sentit del sublim en tant que admiració per la grandiositat de la natura és el resultat d’un llarg viatge cap a la introspecció. Ja de petit va mostrar predilecció pel disseny d’avions i vaixells, símbols de llibertat i sovint presents en les seves obres, així com per l’elaboració d’escenografies. Aquell joc, lliure i sense regles, el va substituir després per l’art. Va cultivar el surrealisme, l’expressionisme, el constructivisme, l’abstracció i la pintura matèrica, i la seva producció actual conté tots aquests corrents en la mesura i el ritme idonis. La seva obra es polièdrica, carregada de simbologia i misticisme però també directa, expressiva i reivindicativa. El cercle, l’espiral, l’escriptura jeroglífica, l’arbre i el bosc, un artefacte volador, una fusta pintada, una peça de roba o un paper suspès creen un mosaic ric i poderós amb un missatge únic: l’amor a la terra, al país(atge) i a la humanitat. El seu humanisme es manifesta en el gest, la paraula i la mirada, generosa i plena de gratitud.

En Pacífic és un creador original, amb unes arrels profundes que el lliguen als orígens de l’art, per això fa ús tant del pa d’or, propi de l’art medieval i sinònim de llum i espiritualitat, com de l’abstracció o del pop art. El seu mestratge ha estat saber elaborar un llenguatge únic i ser capaç de comunicar aquest amor per la mare terra amb uns recursos tècnics i estètics impecables. Tot creador és original en tant que forma part d’aquest fris interminable que ens fa deutors del passat. També ell ha deixat la seva empremta en aquest fris, una llavor que germinarà en un altre creador, ja que, com que li agrada recordar, tot l’univers, des dels planetes als àtoms, està interconnectat i és interdependent.

El mestratge... La illa dels peixos

La illa dels peixos, 2014. Mixta sobre fusta. 90 x 38 cm

Hi ha artistes que entenen la pintura com una professió i n’hi ha que la senten com una part del seu ésser. En el cas d’en Pacífic obra i persona són indestriables. No sabria dir on acaba en Pacífic i on comença un quadre seu. Igual que els homes primitius, que van inventar els mites i els déus per combatre la por i pintaven a les coves per simbolitzar-ho, aquest ciutadellenc ha creat un llenguatge artístic carregat de simbolisme i màgia que l’ha alliberat de moltes pors. El viatge interior d’introspecció que hi ha en la pràctica artística sembla haver arribat, en el seu cas, molt endins. És per això que la seva darrera producció ha assolit uns nivells d’excel·lència tan extraordinaris que no deixen indiferent.

«Els miralls s’empren per veure’s la cara, l’art per veure’s l’ànima», va dir George Bertrand Shaw. Qui hagi tingut l’ocasió de contemplar una obra de Pacífic Camps en un entorn físic propici i amb una actitud adequada (deixant les preocupacions de costat, sense prejutjar, sense analitzar, desinteressadament, obrint el cor i alliberant les emocions) entendrà el que volia dir l’eminent escriptor irlandès.

 

Leave a Reply