Societat, educació i estètica (II)

Publicada el 22 de novembre de 2014

Dèiem en l’article anterior que la societat del coneixement està desterrant vells paradigmes per construir-ne de nous, i que la creativitat, la imaginació, l’autoconeixement, la intuïció i la percepció constitueixen, segons els últims estudis científics, factors clau en la cognició humana fins ara menystinguts. En alguns països i institucions educatives l’educació artística ja és una prioritat en el currículum escolar.

La intuïció, que segons la neurociència és un tipus de coneixement que ens diu què fer abans que la nostra ment conscient reaccioni, es basa en la capacitat per percebre pistes, senyals i patrons associats amb experiències prèvies i és sovint més efectiva que la raó. Deia Albert Einstein: «La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional un fidel servent. Hem creat una societat que honra al servent i oblida el regal.»

En aquest món líquid, com el defineix Zygmunt Bauman, on res és estable i tot és canviant, la creativitat i la imaginació esdevenen eines poderoses per a redissenyar l’encaix de l’individu en la societat i respondre a les preguntes essencials que tots ens fem al llarg de la vida: per què i què fem en aquest món?

La percepció a través dels sentits de l’olfacte, la vista, el tacte, la oïda i el gust és una forma de coneixement i comprensió que juga un paper clau en el funcionament del cervell. Els pensaments es construeixen mitjançant la intervenció de la percepció i les emocions, que juguen un paper indestriable; l’art és una forma d’organitzar la percepció procurant-nos un equilibri entre la part racional i la part emocional/intuïtiva del nostre ésser. Així l’art ens permet veure i experimentar el món de forma més complerta i integradora, i nosaltres en som part activa. La bellesa és l’àmbit d’estudi més conegut de l’estètica com a ciència que estudia el coneixement sensible –el que adquirim a través dels sentits i especialment a través de la vista. Recordem que per als grecs la bellesa ocupava un lloc destacat en l’educació.

La importància de l’estètica i la percepció en la cognició es fa palesa en la nostra manera d’interactuar amb la realitat exterior. D’una banda, segons estudis recents el 80% de la nostra comunicació social és no verbal. Aquests estudis conclouen, a més, que dos terços dels estímuls que rep el cervell són visuals i que l’olfacte, la oïda, el tacte i el gust intervenen de forma subsidiària. El llenguatge no verbal també inclou l’anomenat parallenguatge, com el to, el timbre i d’altres qualitats de la parla que determinen si el que diem significa el que expressem literalment. Els pensaments tenen lloc en la forma d’imatges visuals i són expressats verbalment, però un pensament no és una imatge verbal. Pensem i coneixem utilitzant metàfores, és a dir, representant una cosa en relació a una altra.

En el món educatiu l’ensenyament de l’art hauria de ser concebut com una disciplina rigorosa i comparable a les matemàtiques o la llengua. Les eines pròpies de la pràctica artística con l’analogia, l’harmonia, la formació i reconeixement de patrons visuals, la destresa motora, els jocs d’acció, el modelatge o la capacitat inventiva aporten valors essencials per al desenvolupament personal i social i milloren la lectoescriptura i el pensament abstracte. En aquest sentit algunes escoles han redissenyat els programes curriculars aplicant estratègies de grup, tècniques d’aprenentatge específiques o reordenant els temps i els espais. Sovint també els professors substitueixen els llibres de text per materials educatius creats per ells i dirigits al grup. Horace Mann School i Walnut Hill Elementary School són unes escoles dels Estats Units que, posant en pràctica aquests principis, han esdevingut referents en la comunitat educativa: els seus alumnes són lectors i escriptors eficients, hàbils en matemàtiques, treballadors, empàtics, pensadors intel·ligents, autònoms i responsables.

 

 

treebarn

Charles Cohen. 2011. Neva winter. Fotografia tipus C. 76 x 101 cm

 

Leave a Reply